Assassinat de René Descartes a Suècia.

Dilluns, 23.03.2009.

“Está Vd. al borde del delirio” me va dir la psiquiatra pensant que estava enfront d'un més del borreguets amb que normalment ha de bregar aquesta espècie de policia psicològica. Li estava comentant que l'agressió en forma de lladrit de gos a les hores més intespestives de la nit i del dia les atribuïa a una acció conjunta de més d'una persona destinada a fer-me fora de casa meua. Podríem dir a una acció mafiosa. I me va dir que estava al bord de deliri. Jo li vaig rebatir que en una situació com la meua podia pensar en eixa posibilitat. La doctora me va respondre que no, que el deliri, no té una causa aliena esterior al malalt. Val a dir, que l'origen del deliri no pot atribuir-se a cap esdeveniment desencadenant extern. Que la causa estava en el mateix malalt. Aleshores, no m'hi vaig poder aguntra més i li vaig dir :”senyora doctora alhesores la que delira és vosté.” I se va callar com una puta. Ara queda per saber si la doctora psiquiatra volia abussar de la ingenuïtat d'un pacient o simplement és funcionalment analfabeta. Jo m'inline per la segona. No vull pensar a motivacions més maquivèlics. Recolce obertament l'antipsiquiatria. Sí, crec que hi ha un llistat de persones potencialment perilloses per al sistema mèdic oficial. Ja no m'estranya res. Malgrat tot el sistema falla i produeix de tant en tant esdeveniments com el de Caravaca de la Cruz. Hi ha qui no está fixat. René Descartes fou assassinat per la reyna Cristina de Suecia molt lluny de casa seua. I d'una manera fort maquiavélica. Des de sempre molt delicat de salut, - estudiant en La Flèche necessitava passar els matins en el llit -. A Suècia durà dos anys. Obligat per la reyna a sortir de casa a les 4,30h del matí durant “el invierno de 1649-1650 que fue excepcionalment duro” (Hawking, Stephen, 2006, Y Dios creó los números, Crítica, BCN.). Pense però que l'assassinaren. Sabia comptar massa bé. Hawking pot dir moltes coses però no ho pot dir tot, - coses de la vida -, jo sí però. Han començat a fer malbé les plantes que tinc a la finestra. Tots saben el que m'agraden les plantes. Les van destroçant però, poc a poc. Com si vulgueren fer més mal. No ho fan però. Des que vinguí d'Itàlia m'estan passant coses molt estranyes. Me sembla que vaig pel bon camí.Pascal acabá deshojando la margarita : Déu si Déu no. Saber contar sempre ha estat perillòs.