divendres, 31 d’octubre de 2008

Divendres, 31 d'octubre de 2008.

Divendres, 31 d'octubre de 2008.

Tota la nit ploguent. Europa està invadida per borrasques per tot arreu. Potser aquesta serà la última. Malgrat tota l'humitat i algo d'aigua i tot s'està bé. si te mous no. L'aire fred entra pel sac de dormir. Ja no el podré tancar mai més. Ahir me desaparegué el passador de la cremallera que portava al monedero. Me desaparegué el monedero, clar. Tot just sortint d'un gran magatzem. S'ha de tindre cura. Jo no m'ho creia. Margot ja me'l digué. La pobra tingué que anar al consulat i tot o refers-se la documentació. Bo, que la deixaren en bragues.
A mi m'ha resultat la diversificació del risc: tres contenidors diferents.Marketing, només.Un moneder per als gastos/billets menuts, un altre per als billets de 50€ i una capseta per a DNI i targetes de crèdit. De qualsevol manera el lladre no va disposar de molt de temps, - això és fonamental! -. Sinò m'haguera desaparegut tota la diversificació i la versificació.
Aquesta nit també m'he masturbat. Amb una mica més de consciència. I clar, ha anat millor. Ensalivant la zona excitada. Ensalivant el cervell amb les imatges de la dona amb que he passat la meitat de la meua vida sexual. Un film XXX de primera. Sobretot les primeres vegades. Quina inocència! Quanta ignorància de tot! Ella ho desitjava tant o més que jo. Ja no era verge. Ja ho havia tastat. Seguramente amb el seu primer novio. O tal volta violada a un d'aquells descampats que havia de passar per anar a l'Escola. Als 16 anys. Una vegada me digué alguna cosa sobre aquells descampats que me va donar que pensar. No entrarem en detalls, però. Després vinguí jo. No comprenc com s'aguantava tant. Al començament jo me corria sense penetració. La polla, - polla circuncidada -, me funcionava com un clítoris, - com a hores d'ara -, un clítoris gran i plé de sensibilitat. Imaginat! I ella s'hi quedava a dues veles de polla. La primera vegada me la tingué que posar ella a dintre del seu forn. Perqué això era el seu sexe : un forn. Pobreta meua...! Un forn sense massa que cuir! Un forn buit. Buit de dolços, de pà pallès.
Ha passat una traballadora de la biblioteca i ha tirat spary perfumant. He d'olorar com els angels!
Quasi un mes sense dutxar-me. Això sí els peus i la cara me la llave tots els dies. El cul cada vegada que cague. Sempre porte una botelleta, sabó i una tovalloleta per deixar-m'ho tot ben net. Ara m'he de fer neta la polla també.
Comença fer guinyos el sol. M'he canviat els calcetins tots banyats. Algo més ha canviat. El meu vici ja no hi és solitari. Palles blogspot. Qué de coses noves puc fer amb el meu portatil nou! Vicis nous i tot. Gràcies, internet. La meua tia falangista me regala una oliveti 123 quan jo encara era un fasciste. Volia que escriguès. Ella sabia que tenia imaginació per contar coses amb una mica d'irrealitat. No va encertar però el tema. Ni el temps. Ni l'idioma. Deconstructing Harry.
Vaig a classe de sànscrit, - la 4a : continue familiaritzant-me amb el abecedari devanganari deletretjant les paraules del yoga -, fins les 11h.
Avui he aplegat el primer a la biblioteca. Estava ben descansat, malgrat la nit de perros. He sortit de la tenda cap les 7,30h. Ara m'agafaré el periòdic que més m'agrade. Doncs no, encara no hi era ningú del dia. Avui dibuixaré a pler. I aprendre Dante. Ja s'hi van eixugant els calcetins a sobre del radiador. Me fa efecte el capuccino de 0,40€ que sap a glòria. Quines màquines de monedes! Quin café fan. Els italians mengen millor que nosaltres, els espanyols. I molt més millor que nosaltres, els mallorquins. I segurament follen millor. El famòs coit italià. Sense eyaculació masculina. La dona ho és tot a l'Itàlia. Quin goig vore les mares als instituts ocupats anti-133 tenint cura dels seus fills!
Un vaixell de la Grandi quasi s'estavella contra les roques tot intentant entrar al port de Génova. el port tancat pel temporal. Ràfegues de força 9 i un motor i un estabilitzador en paro. El capità hagué d llançar l'àncora. Tot acabá bé. Amb ferits clar. La protesta anti-133 també pot acabaf amb ferits. No se sap que fa l'extrema dreta, però ahí i és. Jodiendo la marrana, com diuen terra endins. Igual acaba tenint raó el de la Nazione, i hi ha algun crime d'estat. Qui serà la víctima propiciatòria? Potser jo mateix.