dijous, 16 d’octubre de 2008

Estic pensant...

BLOGSPOT.COM

Estic mirant de tornar directament a Vcia via Roma. me sembla que a aquest viatge me vaig a prendre la revancha. L'anterior me'l aig passar estudiant i pintant, - però sobre tot esrtudiant -, com un estudiant de primers curs. Val a dir que no me quedàven ganes de res. I la veritat, és que havia que aprofitar una ocasió que no sabia quan se anava a repetir. Ara serà més relaxat. Potser pintaré més i els meus ulls gaudiran de més viatjes i visites. Els llibres s'hi quedarán per a més endavant.

Al primer viatge, - que va durar tres messos -, no vaig sortir literalment de Florència. S'en diu prest. Tres messos digerint Florència exclusivament. I Michelangelo i L'Orcagna. I poca cosa més. Només...., només això. Però a Michelangelo havia que agarrarlo per les banyes. A fòra tòpics i etiquetes. I a la seva època. Igualment sense tòpics i estereotipus. I posar les passions, la intel·ligència, la competència atroç, les envejes a una època de vèrtigen. a na època de tot punt semblant a la grega clàsica. On no s'admetien reposicions, tot havia d'ésser abolutament i rabiosament nou i imaginatiu i intel·ligent. Una societat exigent amb tots els seus membres. I uns membres exigents amb la seua societat perquè volien que fora la millor, no ja de l'Itàlia sinò del món.