dimarts, 18 de novembre de 2008

dilluns, 17 de novembre de 2008.

o passis pena cari. Jo, com els casats que no ténen més que filles, encara vaig buscant la parelleta. Vull dir, que m'estime més compartir taula i llit amb tots dos. I que l'afecte desborde per mans i liquids de tots tres cossos. Ja sóc vell per certes coses. No vull perdre el temps amb les coses que s'han fet tota la vida. El que desitge ara és una relació total home-dona. Val a dir que l'home me done això que m'agrada per darrere i la femella per davant, - el que desitja la meua part, diguent, més varonil- . Vaig cercant la parelleta...Una ajuda, vull dir, que recolce la part fememina i la masculina. No hi és fàcil de trobar. Les parelles normalment cerquen una relació amb d'altres parelles. O amb una al·lota que siga el centre del desig de tots dos. I tots dos se n'aprofiten d'ella fins a deixar-la sense suc. No és normal que una parella cerque un bisex, com jo, per a fantasear al llit. Però no me desanime. Les coses més valuoses no s'hi troben al primer cantó quan surts al carrer. També pot passar però no és probable. El nostre cervell és una màquina de calcular probabilitats immensament eficaç. Per això s'ha de deixar a banda en determinades situacions. Per trobar mons realment nous has de deixar el cervell a un calaix i deixar-te anar. Perdre't. Com Cristobal Colom. Sempre trobaràs les cares conegudes que te diran el mateix de sempre. Jo el vaig intentar, - m'agrada canviar per 'intontar', el que puga entendre que entenga, hi ha coses que no s'hi poden explicar, no és que s'hi necessite la fe, sinò una intuició ben desenvolupada que normalment és el resultat de la lluita diaria per la llibertat de pensament i contra el pensament únic que s'ens tracta de imposar des del poder -. No podem intentar. De fet 'intontem' de tonto. “No preguntarme nada. He visto que las cosas cuando buscan su sentido encuentran su vacío” ..García Lorca. “Senyor perqué poses el vi bo al final...ja tots estan gats...ja no saben ni el que beuen.” Nou Testament.
Con t'anava diguent m'agrada la sangria. Val a dir, la paella mixta. Carn i peix. Per eixemple, pollo i conill amb un bon suc de peix, - si pot ser moralla de platja de la Malva-rosa -. Jo com veus no sóc 'ni carne ni pescado'. Maestro de nada. Abarco mucho pero no aprieto. Inútil total, con invalidez sin contrapestación reconocida. Val a dir, que me muero de hambre. Però tant s'hi val. Jo no visc de l'art. L'art és el que s'aprofita de mi. Viu a costa meua. M'agarra, me deixa. Me compon me descompon. I jo no vull saber res del mercat de l'art. Perqué l'art per a mi hi és com una religió. Molt més que una religió. L'esgèsia té por de l'art. Perqué l'art supera la religió i la convertiex en una festa. L'art rupestre. I això no pot ser afora de la nit de l'art a Palma. O d'altres perfomances. S'ha de treballar tots el dies i s'ha de creure. A un Déu crucificat millor. Clar, això no el pots dir tu. Ja no te publicarien públicament. Tampoc podries optar al Premi Nobel. I la condemna original. A mi me salva el ioga. Ja m'he duxat. Ara netetje la roba. No m'agrada restregar-me el coll ja net amb una llana bruta de mesos. He fet la bugada al water de la biblioteca. Ho de deixat tot baynat. Mare meua! Quina vergonya! Aquí ningú diu res. Jo crec que s'adonen de la meua situació d'Erasmus sense paga. Me veuen desamparat i m'acullen. Perqué t'en vas a Florència? És lo més guapo que m'han dit en molt de temps. Allí on s'acaben els pins. pegunta per la gitana. Aeroport de BCN. M'ha sortit una cucaratxa de la rebeca. Mare meua! El meu caliu li donava alguna esperança. Igual portava xafada dies entre els fils de llana. S'ha anat per la boca del lavabo. S'ha equivocat. El clochard també s'hi va equivocar de banc i el van cremar els feixistes. S'ha d'anar amb molta cura amb els jovens amb el cervell buit. Calculen mal. La calculadora no els funciona - els dona desviacions greus - i d'això se n'aprofita el feixisme.
Comence a estudiar la gramática italiana. Giovanni. Ona freda del nord. Qué bé s'hi aguanta el fred en aquesta llanura toscana. Com abriga la terra! El detergent estava granitzat. Dintre la tenda s'hi estava de categoria. Increïble. Filippo. Quin al·lot més guapo. Una gramática italiana. É bella la Toscana. “I tuta la Italia!”. Amor pàtrio. L'estima pel teu país.