dijous, 13 de novembre de 2008

dimecres, 12 de novembre de 2008.


dimecres, 12 de novembre de 2008.



Passen els dies sense Dante i sense poesia. Aquesta setmana la he dedicada a actualitzar la meua web dedicada a la fotografia. Encara queda molta feïna. Increïble el temps que porta fer operacions que semblen fàcils i rutinàries. La individualitat grupal de guelfos i gibelins. Els tifosi. Itàlia no congrega els clans ni les famílies. No hi ha unitat perqué els interessos són divergents a partir d'un cert grau d'unificació. Qué fàcil és de parlar. quants milions d'euros s'en van per aquesta ineficiència. Perqué no hi ha equip. I l'adversari entra amb facilitat a la porteria. Tots volen marcar gol. I això no pot ser. I els que manen s'aprofiten, - jo diria que fomenten aquesta desunió -. Els agents socials fomenten la unió a Roma. Manifestacions. L'Unità envia un cartell de io sono imbecille. Jo pensava que per fi s'aclarava una mica el panorama. Que algú s'havia adonat de les bestiesses que diuen els dirigents als mass media. Però no. S'hi tracta de Berlusconi. Decepcionant. Un altra volta protagonista. Artificialment exagerat un comentari sense más importància. Me masturbe amb molta facilitat. Ella me mirava des de baix. En cuclilles estava clasificant a la prestatgeria. Xarraven de BCN De la seua estada allà. Me miraba des de baix. Sense alçar la cara. Només els ulls. Rubia preciosa. Quis ulls mirant ca a dalt. Jo sentia la seua cara a l'altura del meu sexe. M'acostava prudentment. Sense exagerar. Jo crec que m'olorava. Un més sense dutxar-me. L'olor a macho reprimit. I no parava. Que a gust m'he sentit. jo crec que li feia gust sentir-se tot apretat al cul. Tal vegada el pantaló li oprimia el clítoris. Tal vegada aquestes bragues que s'hi claven endins. Jo la vaig notar excitada. Hi estàven tots dos a soles. ella no s'alçava. Mare de Déu Senyor!
He trobat un raconet a cobert que Déu n'hi do!. Sòn uns apracaments rodejats de jardí que és un gust posar-i la tenda. A les tants sempre passa algú i he de donar alguna exlicació. Pel matí m'alce ben aviat i aquí no ha pasado nada! No hi és el camp però és molt més calent. I no me mulle. “Els saccopellenti són els responsables de la ruina de la ciutat”. Un saccopellenti cremat viu al dia següent de les declaracions a la premsa. “Danno fuoco al clochard che dorme sulla panchina”a Trento. Assassins! Els estudiants ocupen els mass-mèdia. El petroli continua per sota del 60€. Deia que seria una questió de dies. Ja va durant molt i la gasolina no baixa. Io sono idiotta.