dimecres, 26 de novembre de 2008

dimecres, 26 de novembre de 2008.

No m'agrada el guiño del de l'internet point. Le deixe el portàtil a la nit per por de qué me'l furten a l'albergo populare. Jo crec que exageren una mica. No és aconsellable que te posen de patetes al carrer per un furt. Amb l'onada de fred al carrer. A fòra hi han moltes oportunitats. Crec que n'usen d'aquesta por com un artifici més per fer una mica incòmoda l'estància al centre. S'ha de pensar que cada 15 dies has de sortir al manco 10 per poder tornar. I això només tres vegades a l'any. Val a dir, ha de resultar agradable l'entrada però no molt desagradable la sortida. Altres incomoditats s'hi afegeixen per no fer de l'albergo “xxxxx” un lloc disputadíssim. Així fan les coses a l'Itàlia. Intel·ligentment a un pais on les normes, - i el dret -, no serveixen per a res. Val a dir, només per als estrangers. Tampoc a Mallorca. Allà però no són tan intel·ligents. I així va la illa. De miracle. Aquí l'absència del dret se compensa amb una qualitat humana que de vegades pense que és algo més que humana. L'italià és noble. Pura raça, - sense racismes -. Ja el vaig intuir al 1992 quan deia que l'italià se pareix a l'espanyol con nosaltres als gitanos. Avui no vull fer res d'útil. Vull que siga una dia tonto. Perdut. Ahir va ser molt intens. Vull descansar, De Campo Santo. Buffalmaco. Traini. Frescos. Demá tornarem a la càrrega. Enyore l'horari més ample de l'estiu propassat. Ara estaria copiant de Michelangelo. Estic a l'hemeroteca llegint els periòdics d'ahir. Els d'avui encara no hi són. Discussió amb Giovanni el sicilià. Espera a que estiga a l'habitació per posar a carregar el mòvil. L'enchufe està al costat de les meues coses i no vull que s'hi acoste. Hem aplegat a un acord amb intervenció del personal del centre. He de donar la impressió que tinc por. He de seguir-les el joc. No és bo mostrar massa intel·ligència. Ni aquí ni enlloc. Millor mostrar que te saps defendre. Potser miraré alguna cosa sobre la columna. “Promosso il federalismo fiscale”Il Tempo, 26.11.2008, com una solució per la fiscalitat italiana. Ja vaig propossar el federalisme total de l'estat com solució global pel país. L'esta italià necessita una gestió de la seua descompossició. També competència interregional és igual a competitivitat. Antonio Vezzosi des de Lucca també s'adona que qualque cosa no funciona: “Con il greggio a 150 € ael barrile, benzina e gasolio erano a 1,50 al litro. Con il petrolio al 50 € al barile, benzina e gasolio sono a 1,2 al litro.” Il Tirreno, 25.11.2008. Pagava 3.163€ d'hipoteca al 2005 i ara 6.223€. I la resta dels italians? Ningú s'entera de la pel·lícula? O tal vegada pensen com Antonio “che saranno tutti d'accordo”?M'he deixat el curs de sànscrit i d'italià. Els recuperaré quan torne. Vull aprofitar a tope l'estància. Tanmateix m'adone que el que m'obre els ulls està més als llibres que als museus. Imatges i la info a internet. Les obres en directe. Tot pagant 7€. Un quart d'hora. I punt. Sense molta llum. Especialment a les esglèsies. No val la pena. Les emmgatzenes i les tens sempre que vols. Molt més rendible. Val la pena, seguir les mostres com estic fent : a distància. Estudiar els autors. Ara art etrusc. Ara Giovanni da Milano. Disposes d'una valuosa info suplementària i actualitzada. No cal fer la visita. El plaer dels ulls, però. La Madona del cardelino. Rafaello. M'oloren les sabates. He de deixar-les a prop del radiador perqué sequen bé durant la nit. Especialment quan me dutxe. Sempre resulten una mica banyades. I també agafe una distància que me permeteix enfocar la mentida contrareformista que tota exposició a l'Itàlia porta com a tribut necessari per al 'nihil obstat' eclesiàstic. Tots els autors posterior a Trento paguen el tribut contrareformista. Ténen però obra lliure de prejudicis. Només s'ha de cercar. Les mostres però no les mostren. Potser alguna cosa. L'esglèsia necessita protegir la seua mentida teològica amb fortes messures de securitat. Potser això és una de les coses que més ens perjudica a tots. No hi ha res com un monstre atemorit. S'hi fa molt més perillòs. Quan s'hi descobreixen els lligams entre esglèsia i màfia serà la fi. No se sap però de qui. Potser la meua fi. Són dos monstres que fan caixa de la por. De l'italià noble i atemorit. La mentida rinascimentale. Pujar a la volta del Duomo de Florència sense saber qui era Brunelleschi. Ni el truco de les dues voltes. El secret està a les biblioteques. Per això La Caixa tanca la seua biblioteca a CaixaFòrum de Palma de Mallorca. Pujar a l'obra més arquitectònica de Brunelleschi per veure la ciutat que apostata del seu passat. L'estàs trepitjant. Pots sentir més a prop un cos desitjat allà dalt tot és posible. Quin puterio! Un joier mor apunyalat a Roma. Ric i amic de jovens de l'est. M'en recorde de Mallorca. Me sap greu donar noms. Qué trist! El sexe mana. No pot disfrutar! És una necessitat. És com orinar o cagar. Merda!
Quan s'hi perd l'erotisme i la seducció. I apareix el poder, la violència i els doblers. És el signe dels temps. Els doblers. L'economia necessita dels doblers. Berlusconi vol fomentar el consum per sortir de la crisi. Tot s'ha de consumir. Amb la seducció no fa caixa ningú. L'educació no mou l'economia. La resta són perjudici colaterals. Efectes secundaris necessaris. Beneficis per a l'estat. Policia. Abogats. Jutges. La violència sobre una dòna o 50 dones. 5.000 dones guanyen. Viuen del sexe reprimit. De la mala educació. Estan més protegides que aquesta o aquella dona que morirá aquesta nit. No proporciona beneficis a ningú. Un transexual brasiler mor apunyalat als carrers de Roma. 4,30 de la nit. Elles també moren. Quin món!! Efectes secundaris. La viagra. Pzifer. Vull donar beneficis sinò moriré irremediablement. Per favor, que algú guanye amb mi. Amb e meu art. El sistema s'hi radicalitza. És la crisi. He de donar a guanyar. He de fer beneficis. Algú s'ha d'aprofitar de mi. Un anciá s'hi sent grec a Sicília. S'hi n'aprofita sexualment del fills adolescents dels treballadors. S'han d'aguantar per no perdre el treball i el sostre que comparteixen amb els animals de la granja. Volien tancar també al pare. Déu meu quina bojeria! El jutge Paolo Fiore ha governat sabiament. “Stato di necessità”. Il Tirreno, 25.11.2008. Quan puc repassar el texte i eliminar la meitat de les paraules no resulta manament. Sóc romancero. Massa per als temps que corren. M'agrada Proust. Algú vol guanyar amb mi? Vull tornar a Florència. I a d'altres ciutats del món. Poder pagar pensions modestes. Poder parlar amb la hostessa. Tractar de seduir la seua filla. Mai resulta però. És agradable sentir-se desitjada. Algún ddia entrará a l'habitació de la meua mà. Donaré per bons tots els moments d'espera. Tanta seducció frustrada. Saber esperar. A l'Albergo Populare ningú conta la seua veritat. Jo prefereisc robar als rics. És una veritat amagada. Hi ha por. No pot haver-hi seducció. Ningú coneix el seu valor. Sentir-s'hi pobres. Ja hi és de nit. Collins com te miren el portàtil! Quin descaro! Trobe una borsa plena de papers i la buide per posar les meus coses. Me fa por. Ja vegeu. Escric bé ara que viatge amb el meu portàtil. La tia falangista em regalá una Olivetti Pluma 200.