Dijous, 25.12,2008.

No ho entenc. Me sent feliç. No me parle amb ningú de la meua família, - estan tots per l'honorable labor de deixar-me sense un duro de la herència del meu pare -. No sé res dels meus fills, - segurament ja he completat el procés d'autorepudi; val a dir que m'he convençut que porten la meua sang per una d'eixes casualitats de la vida. No tinc amics que me puguen felicitar les festes i desitjar-me un bon any nou. I tanmateix me sent feliç. Encara me sent agraït, socialment parlant, de poder viure – sobreviure – amb tan pocs recolçaments socials-familiars. I conscient d'estar envoltat de llops que a la primera ocasió se tiraran a meu coll, - jo només me preocupe de no donar-les l'ocasió-. El meu pare – que va preferir morir a viure en paradís semblant -, donà la pimera ocasió amb la qüestió de l'herència. No la vaig poder evitar, obviament. He anat a pagar la contribució i en compter de dos anys dec tres. A la Caixa, en compter de 100€ de descobert, m'han passat a pre-morositat i dec 170€, - els he pagat 50€ tot i que no saben com s'ha d'amortitzar el deute -. Bancaixa me reclama 4567€. He anat a donar-me d'alta de llum i incomprensiblement me demanen un document, - la cèdula d'habitabilitat -, que només és necessari una vegada, - me sembla sospitosa la sol·licitut per atípica, no sé per quina raó serà obviament, no és normal, però -. Tanmateix me sent feliç. Ahir per la nit vaig encendre una espelma especial per la nit de nadal i me la van furtar, - primer algú la va apagar, veges tú! - . Pense que me sent feliç de poder viure un any més aquesta important cel·lebració. Iesucrist quina culpa tens del montatge eclesial que ha fet a costa teua? Marx o Lenin també desesperàven en veure el reultat de la seua revolució. De nou amb elsw celtes, després de 17 anys de desitg contingut. Certament hi és un plaer especial trobar-se amb un vell amic. No he pogut dedicar-li el temps que volia. El temps però no passa per les coses importants. Ja ho dèia Xisco Bernal. El temps passa fonamentalment per els bancs i financeres. L'edat només és important per les asseguradores. Tota la resta és engany. Per tal de protegir aquestes gans mentides, clar. Les grans mentides, - com la gran mentida de les religions – ténen forma de piràmide. Val a dir, s'hi sustenten a sobre una basse de mentides i semiveritats immensa. D'aquesta manera la mentida capdal , al vértice, sembla una veritat irrefutable.