divendres, 26 de desembre de 2008

divendres, 26.12.2008.

He passat d'alta de llum, de cèdula d'habitabilitat i d'òsties...He arreglat el corralet abans de la pluja. M'he masturbat i he començat amb la poesia. Vull tindre preparat alguna cosa per aquesta nit o tot el més tardar per la nit de dissabte. Me vull presentar als carrers i baretos valencians. Vull tornar a sentir la indiferència, l'admiració, el aplauso, els cinc euros de la persona que te vol ajudar a continuar sense treballar les vuit hores diaries que ella ha de treballar tots el dies. Volia sentir-me viu. Nevessitava sentir el cos, l'excitació del cos per entrar amb García Lorca. Tan cerebral no podia. M'han sentat be les tres palles que m'he fet mirant els culs d'eixes putones d'alt standing. Module millor la veu i me sent més deshinibit. Més boig. Endavant amb Aquellos ojos míos de 1910. Verde que te quiero verde. Viejo hermoso Walt Whitman. Sevilla...Jo també prepare el meu cap d'any amb el meu vestit negre i blanc de glamour poètic amb la meua memòria poètica, amb els personatges que més m'estime. I que em perdone el cast senyor López Picó (Vicent Andrés Estellés).