dissabte, 06,12,2008.

Sembla que ho sap el cabró encara no he conectat el portàtil a la xarxa i ja el tinc damunt. ara a vingut... a per una cadira! No m'ha dit res però. en el fons me sembla un catxondo mental. Amb ganes de gresca divertida. Estic pintant una cara del Roberto Calvi. Sense comentaris. 40€ per qls italians més pobres. Sense comentaris. 400€ en Espanya. És el mateix. Aquí els donen 40€ al mes perquè no s'entusiasmen. Allà se'ls donen de tot d'un cop en dues vegades. Galileo continua segrestat a la BNCF. Exposen però no. No deixen a la ciència en llibertad. Continua la lluita per la tecnologia. De fotografies res. Llàpis i paper si vols anotar. Hi ha un servei que als dos dies i pagant t'ho fa tot. Els partits s'han apoderat de l'Estat, La Nazione. Peruqè Mario Conde sobrevisquè i Roberto Calvi no? Com són els italians! La tragèdia grega. Viuen més a prop de la mitologia que de la trista i grisenca realitat. Viuen intensament. Viuen per la passió. Per als moments de passió. Per a les idees de apassionants. Per això la mare pàtria no para de sacrificar els seus millors fils. Perquè l'Itàlia també està immersa a la grisenca i trista realitat del no poder ser. Creixen sí. Però quan creixen massa s'han de sacrificar perquè avui no hi ha lloc per als grans. Ho diu l'esquerra. No pot ser. La llibertat. I no estem lluitant per nosaltres. Sinò perquè d'altres tinguen en el poder. Aplegue a més mans, - sense corrupció -. Pero no. No pot ser.Els pobres han de furtar els pensionistes la pensió fresqueta del banc. I els polítics s'han de suicidiar. Giorgio, descansa fill meu. Calvi descansa. No ha pogut ser. No pot ser. S'ha d'anotar amb llàpis i paper. Res de fotografies. Hi ha scaners portàtils! D'això ni parlar! Galileo la lluita continua. La tecnologia continua. La lluita és tecnològica. Giordano Bruno descansa en pau fill meu. S'ha de pagar. S'ha d'encarregar, S'ha de buracratitzar. S'ha de matar. A l'Espanya tampoc hi havia lloc per a Matesa ni per a Ruiz Mateos. No han hagut morts però. L'oli de colça.