divendres, 5 de desembre de 2008

Divendres, 5 de decembre de 2008

La Biblioteca Nazionale Centrale és el lloc ideal per a una mostra com la de Galileo. En cap lloc podrà estar tan ben protegida l'herència de Galileo. I això precisament perquè la Biblioteca Nazionale Centrale de Florència hi és un exemple viu de l'anquilosament i l'arteriosclerosi de la política de divulgació científica italiana. De la cultura europea en general, no s'engayem. Una xarxa interna amb la navegació restringida només als llocs web culturalment acceptables. Una política de reprografia stalinista, en el sentit de no permetre ni una pobra fotografia al periòdic de dia o la revista. Per suposat del llibres ni parlar, - i en això estic d'acord, sempre amb un marge de tolerància -. Avui tots portem càmera al mòbil o al portàtil. Hi és una insensatesa prohibir l'entrada de càmeres fotogràfiques. L'oposició a la tecnologia per tal de mantindre la cultura i la informació dintre d'una caixa forta. O millor un camp de concentració. No han canviat els temps des de Galileo. La lluita tecnològica s'hi mou en les mateixes coordenades. Itàlia el país més endarrerit en quant a l'ús de los noves tecnologies. L'esglèsia de Roma té por. I amb raó. El descobriment de la veritat sempre és perjudicial per al dogma.
La biblioeca no s'ha dignat a preparar un petit refrigeri per celebrar l'acte. Jo n m'he pogut aguantar. He anat al Mat i m'he comprat un dolç italiá i me'l fet amb un capuccino a la sala de màquines de la biblio. El cel no hi és el contrari que l'infern. Aquesta frase pot ser una columna com la que alçá Còsimo I per conmemorar la victòria xxx., al país de Dante. Homenatge a Galileo. Avui és una dia important per a mi. Quasi diria que me justifica totes loes penalitats del viatge, - especialment els mossos de les puces -. Sembla que van desapareixent...Ahir vai fer la reserva per a VLC. Vull arribar a casa directament. Ordenar les coses allà. Pagar la contribució. Fer algo de manteniment. I tornar a Mallorca. I a Pisa.