dissabte,27.12.2008

Torne a eixir als bars a València. Després de...10 anys, - fa deu anys del centenari del naixement de García Lorca allà per l'any 1998. Anava pels cafetons del Barri del Carme amb fotocòpies emmarcades de dibuixos de Gracía Lorca i cassetes gravats. Molt imaginativament gravats i molt mal gravats. Sonets a Jaqueley (fragment), de Vicent Andrés Estellés, Música de Bernard Hermann: Vertigen (Hitchkock), Royal Scotish National Orchestra, Dir. J. McNeely. Veu: Framber, el meu nom artístic d'aleshores, - Francesc Bernal - . M'entren ganes de portar-me'n algú com una mena de sagrament, de totem sagrat. Ja m'he construït un petit guió : Buenas noches señoras y señores, - la presentació en castellá resulta més cridanera i t'estalvia prejudicis nacionalistes que en cas contrari acudirien ràpidament a la ment dels oïents deforman el sentit de la meua actuació. Inclús podria provocar algúin rebuig polititzat, - que obviament no m'interessa -. Jo no visc de la política, tampoc de la nacionalista -, sino de l'art. De la poesia. I amb prou fatigues. M'he trobat al marines aquest matí. M'ha explicat moltes coses. Sap de qué va la vida. S'ha quedat la barca del Mosqui. Mosqui treballa encara la fusta amb les mans de molts artistes. Les seues ja se cansàren. Jo el recorde afectuosament. Tinc el presentiment de qué se'l va fer amb la meua nòvia. M'haguera agradat. Fer-li el regal d'un cos benigne. Perqué no? Un home de la mar. El temporal m'ha portat una billetera Diesel d'eixes que jo nome compraria en la vida. L'he recuperada. He de localitzar l'amo per si l'interessa la foto d'una xiqueta preciosa amb ulleres, - la seua filla? -.(Pujar foto)