dimarts, 2 de desembre de 2008

divendres, 28 de novembre de 2008.

Si ahir me satisfeia retomar, - teòricament, en el sentit metodològic de la paraula -, el tema de la columna, - en la pràctica no s'hi deixa mai de costat un tema que t'interessa. Avui ja tinc a les mans un texte que s'havia presentat problemàtic d'aconseguir a la primera estada a Florència, - estiu de 2007 -. Avui tenia a Dante com a tema d'estudi i pràctica. He demanat dos textos sobre la Divina Comèdia. No puc estalviar-me el plaer de llegir, encara que siguen les primeres pàgines del discurs sobre les imagens.

Estic amb Dante de la mà de Giulianno Constanzo :”Rotto le corde della lira- direbbe Simmia, il dolice discepolo de Sacrate -, muore anche l'armonia del pensiero?” Constanzo Luigi, Il ritorno di Dante : conferenza detta al Circolo di Cultura di Catanzaro, Ed. La Giovine Calabria, Catanzaro, 1918, (16530.32 Biblioteca Nazionale Centrale de Firenze). Que ha triat Dante per parlar de l'idealisme hegelià i de la unitat de la pàtria italiana.

Continue amb Dante. Me sembla important, per començar, aclarir la qüestió dels noms al voltant de La Divina Comèdia. No se sap amb la intenció amb que Boccaccio li va posar el nom, no tampoc perquè Dante la qualificà simplement “La Comèdia”. Tot son suposicions. El ue sí és clar és que tot començá amb l'amor imposible de Beatriz, allà pel 1300. I acabá amb els últims anys del poeta. Jo tinc el presentiment absolutament acientífic de qué gran part de l'obra va ser inspirada des de dintre de l'ordre franciscana, - algú o alguns monjos poetes i teòlegs podrien haber estat les muses de Dante -.

Me sent invitat al Convivio. Els sense cura familiare, civile e difetto di luogo di nascita.

He esborrat amorosament una mica delfang de l'Arno que encara portava a les seues pàgines. Inclús amb molta cura ge retregat amb la ungla. A estat un detall. Un culte. He sortit a menjar sense netetjar-me les mans. He menjat amb els dits l'amanida. Com combregant.

Estic en Florència! De tant en tant com que se m'il·lumina la consciència. Estic a l'Arci dels meus patiments i de les meues alegries. La Biblioteca Nazionale Centrale. L'Arno que baixa tamb les aigües de fang. Els capuccinos. Està ploguent molt. També pels Apeninos. I Dante. Coluccio Salutati. (pujar foto). I Giovanni de Milano (pujar foto). L'1 de decembre jornada d'estudi. De casualitat m'enterat avui mirant la web del Polo Museale. Quina setmana! Vaig complint mitjanamwent els objectius. S'han de tindre diversos. Quan s'hi fa un viatge i s'hi vol anar sobre segur. Giotto. L'eredità de Giotto. Els etruscos. El trecento italià. L'art contemporani. La contrareforma. Pintar. Estudiar. L'idioma. No és dificil a l'Itàlia. No hi és difícil a Florència. Convergeixen tantes coses...!18 messso de restauro del David de Donatello. L'estaven restaurant l'estiu del 2007. a L'aperto. Val a dir al mateix museu. Avui divendres la presentació. La setmana pasada la restauració de la Madonna del Cardelino. Quant de restauro!




Si ahir me satisfeia retomar, - teòricament, en el sentit metodològic de la paraula -, el tema de la columna, - en la pràctica no s'hi deixa mai de costat un tema que t'interessa. Avui ja tinc a les mans un texte que s'havia presentat problemàtic d'aconseguir a la primera estada a Florència, - estiu de 2007 -. Avui tenia a Dante com a tema d'estudi i pràctica. He demanat dos textos sobre la Divina Comèdia. No puc estalviar-me el plaer de llegir, encara que siguen les primeres pàgines del discurs sobre les imagens.

Estic amb Dante de la mà de Giulianno Constanzo :”Rotto le corde della lira- direbbe Simmia, il dolice discepolo de Sacrate -, muore anche l'armonia del pensiero?” Constanzo Luigi, Il ritorno di Dante : conferenza detta al Circolo di Cultura di Catanzaro, Ed. La Giovine Calabria, Catanzaro, 1918, (16530.32 Biblioteca Nazionale Centrale de Firenze). Que ha triat Dante per parlar de l'idealisme hegelià i de la unitat de la pàtria italiana.

Continue amb Dante. Me sembla important, per començar, aclarir la qüestió dels noms al voltant de La Divina Comèdia. No se sap amb la intenció amb que Boccaccio li va posar el nom, no tampoc perquè Dante la qualificà simplement “La Comèdia”. Tot son suposicions. El ue sí és clar és que tot començá amb l'amor imposible de Beatriz, allà pel 1300. I acabá amb els últims anys del poeta. Jo tinc el presentiment absolutament acientífic de qué gran part de l'obra va ser inspirada des de dintre de l'ordre franciscana, - algú o alguns monjos poetes i teòlegs podrien haber estat les muses de Dante -.

Me sent invitat al Convivio. Els sense cura familiare, civile e difetto di luogo di nascita.

He esborrat amorosament una mica delfang de l'Arno que encara portava a les seues pàgines. Inclús amb molta cura ge retregat amb la ungla. A estat un detall. Un culte. He sortit a menjar sense netetjar-me les mans. He menjat amb els dits l'amanida. Com combregant.

Estic en Florència! De tant en tant com que se m'il·lumina la consciència. Estic a l'Arci dels meus patiments i de les meues alegries. La Biblioteca Nazionale Centrale. L'Arno que baixa tamb les aigües de fang. Els capuccinos. Està ploguent molt. També pels Apeninos. I Dante. Coluccio Salutati. (pujar foto). I Giovanni de Milano (pujar foto). L'1 de decembre jornada d'estudi. De casualitat m'enterat avui mirant la web del Polo Museale. Quina setmana! Vaig complint mitjanamwent els objectius. S'han de tindre diversos. Quan s'hi fa un viatge i s'hi vol anar sobre segur. Giotto. L'eredità de Giotto. Els etruscos. El trecento italià. L'art contemporani. La contrareforma. Pintar. Estudiar. L'idioma. No és dificil a l'Itàlia. No hi és difícil a Florència. Convergeixen tantes coses...!18 messso de restauro del David de Donatello. L'estaven restaurant l'estiu del 2007. a L'aperto. Val a dir al mateix museu. Avui divendres la presentació. La setmana pasada la restauració de la Madonna del Cardelino. Quant de restauro!