diumenge, 04.01.2009.

He saludat Antonio Cordero. Artista ceramista al Corte Inglés de Colón. M'ha fet feliç trobar-lo. Tot sol, com a fòra de contexte. Millers de persones a les diferents seccions. Ell tot sol. I tot just davant de les escales. Déu n'hi do! Davant de les escales. I ni un curiós. La gent sap el que vol : tecnologia, - també llibres cur¡osament -. He fet un volter i he tornat de buit. Hi havien bars propicis. No m'atreveix. Me trobe fred. Me falten ganes – agalles? -. per llançar-me. Me sent massa còmode a casa meua. Com que no. Com que no passa res. he de sortir amb més ganes. Amb més mala llet. Tot això va en augment després de cada desfeta. De cada frustració. Sempre trobe una excusa per no entrar al trapo. Potser algunes estan justificades. Totes no. La por escènica. La superaré estic segur com a Palma. Em costa, però. Demá tornaré. Ja vorem.