Aquesta nit he eixit amb Jacqueline, mon amour, així comença aquest llibre que porta el teu nom,...” l'inici de Sonets a Jacqueley, d'En Vicent Andrés Estellés. Han hagut blancs. Ara sé d'on vénen. Me pasa quan he de pensar en altres coses mentre declame. Se podria ir que perd el fil.
A les millors memoritizades, - les més antigues -, obviament no passa. M'he trobat amb un grup d'anglosaxons i he provat amb Sonets d'amor de Shakespeare. Un grup educadament me diuen que no que estan treballant. 4€. Un grup molt enrrollat me sugereixen improvisar. Records de Mallorca. Xiscot, glossador. Les masturbacions m'han vingut fenomenal per la diuresi : ja no estic orinant cada cinc minuts. Increïble però cert. Resulta que a aquesta edat, - 58 anys -, el conjunt vejiga-pròstata agraeix certa buidor espermàtica. Les declamacions me lleven la fam. L'stress me senta bé per estalviar menjar. No he d'oblidar Dante. Ni les mallorquins. Na Ruixa és la fadsa d'aquestes riberes... Estic al·lucinant amb un DVD d'una editorial florentina sobre el pas del gòtic tardà al renaixement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada