dimarts, 10 de març de 2009

Antonio Machado a Rocafort

dilluns, 09.03-2009
Un cap de setmana de més poesia que mai. Antonio Machado en Rocafort. Dissabte vesprada Vicent Andrés Estellés amb Marina i Víctor. Me n'anava ja una mica decepcionat, la veritat. Acababa de comprovar que la juventut, i la no tant juventut, esta enganxada al futbol. Dos partits alhora amb el Reial Madrid i Barcelona han deixat deserts els bars del poble. Víctor i Marina em van aturar feliçment davant el banc de l'Estellés a la plaça del ajuntament de Burjassot. Hi eren fotografiant-se amb el poeta. Jo també el vaig fer. S'hi deixaren els e-mails. Éssers privilegiats amb els pòmuls sortints i ulls rasgats dels poetes. Com Antonio Machado. Com Ruben Darío. Com jo maueix. Molts l'anomenen determinisme. Aprofitar el que la Naturalesa posa al abast. Jo dic només que és el millor homenatge. Humans-animals en el millor sentit de la paraula. El bruix de Gabillou i o l'home lió.


Ana en recitá "A un olmo seco", aquesta bella poesia de Machado en l'homentatge que li reté l'ajuntament de Rocafort. Al acabar vaig felicitar-la per la seua intervenció. Només ella i Pedro varen ser capaços de recitar les seues poesies de memòria, de tot cor dic jo. Dedicació d'hores i carinyo. Ana s'equivocà al dir "por el hacha del leñador" i digué "por el ansia", i rectificá immediatament. Jo fa temps que necessite un audífon. No me dona la gana, però. Portar un artilugi penchat de l'orella. Vaig entendre "el alma del leñador". Després la vaig felicitar per aquesta errada tan magistral. Això només pot sortir d'un ànima de poeta : l'ansia per l'ànima. Malhauradament - feliçment?- això no passar més que per a mí. Perqué l'ànima que jo hi vaig escoltar era "hacha" a la poesia de Machado. No m'importa no escoltar bé. Ja vegeu. Ni tampoc veure molt bé. No porte les ulleres més qué en ocasions exepcionals. La majoria de vegades els ulls me donen per sí mateixos eixes poques dioptries de més que me fan recobrar tota la claror i els detalls. Això passa quan venen les baixes presions i els olors pujen i els records pouen i els ulls s'humedeixen. Lleugerament, això sí. No aplega a la llàgrima. Normalment veig amb -1,50 dioptries. Sense molt de detall, clar. No m'interessa.


Una família al complet. feia temps que no me trobava amb una fanmília a complet. La mare seria i de negre. Tots els fills la filla els nets. Uns sombreros que dparlaven d'un aire de llibertat de pensamnet, Una mirada atenta i ilusionada de la filla més jove o la neta més major que seduia i se sentia alhora seduida. Els vaig obsequiar amb un bis que van escoltar més atentament encara. Ara ve la peça forta Romance Sonámbulo" de Federico Gracía Lorca. Me resultava l'ambieng tan familiar de paella de diumenge que en compter de "mocito si yo pudiera" me va sortir "hijito si yo pudiera", i que em perdona Gracía-Lorca, - o tal vegada me va somriure des del més enllá al posar-li un fill, un petit fill al cor de la seua poesia més tràgica. T'estim Federico i se me nublen els ulls cada vegada. Com quand venen les baixes presions, les borrasques de l'infern, d'allà baix. Faltava el pare. La Malva-Rosa.

Un altre no parava de riure. Reia mecànicament com les màquines. Una risa cinematográfica. Molt sonora, això sí. Un altre me diu que no. Que en el seu local no hi lloc per la meua poesia. M'en vaig al carrer i des del carrer declame. Els clients escolten agradats. Me tanca la porta als nasos. Intolerància? Raons inconfesables? Jo per si de comence estudiar Indalecio Prieto i la història recent del PSOE. No sé ben bé perqué. Per si de cas. Avui m'he enterat que el PSOE va col·laborar amb la dictadura de Primo de Rivera, de la negativa a formar govern en els moments més difícils de la República, - la qual cosa va fer la República ingovernable en els mesos immediatament anteriors a la guerra civil -, del pacte amb els monàrquics en San Juan de Luz, etc. etc. Seria meravellòs descobrir les velles aliances que han portat a nous pactes. La República. La guerra. Mil·lers de morts. Francisco Franco Bahamonde. Els pactes de la Moncloa. La monarquia. La parelleta PSOE-PP. La Memòria Històrica infestada de PSOE. Els republicans juancarlistes gràcies al 23-F, - quina agonía! -. En cinc minuts. Tot está a l'abast. S'ha d'anar amb cura. Un animal ferit i descapçalat pot ser molt perillòs. Giorgio Aretino. Meravellós internet. Intennet, pronuncien en Mallorca. No poden dir la r seguida de la nasal. Algun lingüísta hauria d'investigar. Barri del Carme.

Els ulls del Magreb. Res hi ha tan bell per als ulls d'un artista com els ulls negres d'una mora. Hi ha tota la foscor de les nits del desert. Tota la provisionalitat definitiva del blau bereber. La claror de la Mitja Lluna. És impresionant. Quin preu, però. Quants ulls negres transformats en joies de coral negre al fons de les nostres costes. Quant sufriment perqué jo puga al·lucinar davant els teus ulls negres a la parada del trenet. I parlar amb tu. Disculpa, jo sóc artista...


Nota a Política Lingüística de Catalunya:

Benvolguts/benvolgudes Srs/Sres, desconec si hi ha alguna llei que obligue a un ús públic respectuòs del català. Ho dic en relació amb la pronuncia per part de la Cadena Ser del nom català de la coneguda locutora Àngels Barceló. Àngels és pronunciat en correcte català, mentre que Barceló s'hi pronuncia en castellá. Ningú ignora el desafortunat comentari de la diputada en relació a la pronuncia andalusa i que obtingué una resposta contundent i intel·ligent del president Chávez. Jo escolte molt a sovint el programa d'aquesta locutora i en general la Cadena Ser i me 'rechinan' els oïts cada vegada que escolte el seu nom. És posible obligar per llei aquest mitjà de comunicació a una pronúncia correcta d'aquest nom tot en català o tot en castellà? Moltes gràcies.