divendres, 6 de març de 2009

Ja estem en Falles!

Ja estem en falles. Els masclets. Els mascles. La música. L'anunci de la primavera. L'anunci de l'any nou dels celtes, - també segurament íbers-. A Florència any nou fins recentment. El foc. Jo també necessite cremar de tant en tant. És una necessitat. Una sangria. Una alliberació necessària cada cert temps. En individus molt productius. En societats molt capitalitzadores. S'ha de deixar enrere el lastre de tantes coses que la velocitat de vèrtigen deixa obsoletes abans d'hora. S'han de cremar. No trastos vells sinò recursos per estrenar!!. Entre en l'escena dramàtica de l'Estellés. Dos drames i una farsa, 2002, Ed.Denes, VLC. amb pròleg de Francesc Calafat. Me resulta estrany que ni Calafat ni els col·laboradors, - entre els quals s'hi troba nada menos que l'Emili Casanova, no hagen parat esment en l'errada de bulto del Calafat que ignora que l'anomenament d'Home1 o Veïna1 en cap cas significa l'intenció de l'autor de continuar amb un altre Home 2 o Veïna 2 (pg. 10). Tot just significa la voluntat de l'autor d'individualitzar un personatje, - a la manera de García Lorca en "El público" -, de manera que no s'hi puga mai entendre Home, - ni Veïna -, com la representació d'un arquetipus genéric d'Home o de Veïna. També li lleven els punts suspensius... I conserven les formes del catalá oriental... tot anotant que va ser una opció dels autors valencians dels anys setanta " a falta d'una modalitat literària a la valenciana" (pg. 23) curiosa explicació políticament correcta de l'esnobisme catalanista de l'època quan parlar en catalá oriental era sinònim d'estar a l'última en termes de progresivitat sociopolítica,- producte típic de mentalitat provinciana -. Ara, - després de 40 anys -,tots accepten el valenciá i la senyera amb el blau "feixista". (Encara s'aconsella dir "País Valencià" i parlem en "català" als auditoris políticament correctes. Jo he estat fet fora tot simplement per dir que declamava "en valenciá" les poesies de l'Estellés.... M'he de guanyar el sustent, - potser això és tot simplement el que pensaven alguns autors dels setanta...). Disculpeu. M'he de guanyar el sustent, tot i que me conforme en poca cosa. Se nota quand dic "català" en València, que no me surt del cor. I que quand dic "valencià" no és cap insult anticatalanista.