Xisco Bernal amb el Paleotti, 1582, a la Biblioteca Nazionale Centrale de Florència. Tardor de 2008.La lluita contra el significat de la imatge : és la lluita contra la superstició vinculada al culte a les imatges on l'esglèsia catòlica lluita contra l'esència de l'art.
Contra la significació de la imatge. Contra eixa part de religió – superstició en termes eclesials – que s'escapa de la doctrina dogmàtica.
No s'hi preocupa de com ha d'esser les imatges – jo creia que era la qüesió esencial-, que també ho va fer , - Paleotti, Gabriele, 1582: ''Discorso intorno alle imagini sacre et profane'', Bologna-. Sinò esencialment de com ha d'esser la mirada. Més exactament, que no s'ha de veure més que el hi ha a la imatge. Objectes. Persones. Situacions. Coses. Una mirada desprovista de cultura. Una mirada desprovista d'ànima.
Aquesta desubstantació de l'art va romandre més o meys intensament a tot l'art occidental fins les revolucions estètiques de principis de segle XX. Qué hi ha a l'art dels segles XVII,XVIII i XIX?.
"De hecho hemos olvidado lo que eran las bellas artes antes de la guerra, - la 2a guerra mundial , N. del T. -, el reino de los salones oficiales con su patética mediocridad y el Premio de Roma, que se cubría de ridículo a fuerza de repetir Conciertos campestres de Giorgione o Juramentos de los Horacios neoclásicos.” Le Targat, François, 1986, Kandinsky, Ed. Polígrafa, BCN, pg. 26.
Haurem d'esperar a 1910 per tenir la primera aquarel·la abstracta i la seua justificació teòrica “D'allò espiritual a l'art” de W. Kandinsky.
"Todo arte es religión" (Ernesto Cardenal).
Quant de mal ha fet aquesta esglèsia de Roma a la cultura! Quantes excuses per a la fe! Ja vegeu però, a la fi tot se sap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada