divendres, 13 de març de 2009

Missatge als antitaurins.

Esteu destrozant un mite.
Si acceptem la mort dels animals i dels vegetals per alimentar-nos, com podem negar la mort d'un animal per alimentar-nos culturalment? És més important la panxa que l'esperit?
Vosaltres teniu una explicació : la corrida no és cultura. Això és el que pensa molta gent. La gent que no va a la plaça de bous. Per als que van però la corrida és cultura. I no podem negar-les el dret a disfrutar del seu espectacle.
Bé, sí podem. Actuant de manera totalitària i analfabeta. Perqué no entenem el sacrifici d'un animal. Perqué no entenem el sacrifici d'un home.
Jo no sóc el més indicat per fer una defensa de l'espectacle taurí. No he anat mai a una plaça de bous. Entenc però de cultura. Sóc artista. I l'art está íntimament relacionat amb els mites. Perqué l'art mateix ja és un mite. Recordeu “Això no és una pipa” de Margeritte. Es el manfest per l'art. L'art no és el que veuen els ulls. L'art és el que hi ha des de les revolucions estètiques de principis de segle. L'art a la plaça no ha passat per les vicisituts de l'art pictòric i ha estat des dels seus origens el relicari d'un mite antic d'arrel mediterrània. Un mite que no es comprés per les cultures del nord. Perqué la seua cultura no gira al voltant del bou com la nostra. I tal vegada ho desitjarien...