diumenge, 03.04.2009.

Apleguen els dies de calor. Un calor agradable a l'ombra. La platja plena de gent. Me molesta l'airet insistent que ve de la mar. El garbí, que será una delícia a l'estiu. Saboretje intensament dos triumfs alhora. La nit de dissabte va estar genial. La diferència de veus. He de fer més obscena la veu del cavall. El joc de máscares deliciós. He de comparar-me un guant blanc i un altre vermell. He d'estudiar els detalls. Els anells, etc. Impactant. T'imagines en banyador montant el número pels passetjos marítims. Són les 14.13. No pose la ràdio. Vull enterar-me de les notícies que me pasen a mi. 23 € dues actuacions. Congratulations and celebrations...! Les máscares les vaig comprar als xinesos fa...10anys! Per decorar la casa. També tinc uns arreglos(?) del cap del cavall... Són les 14.14. Ahir vaig aplegar fet pols. No sé que me va sentar mal. A les sis, després de la siesta faig tot líquid. Les parques! Se me va fer de nit. Vull dir, que ja no podria sortir a actuar. Vaig fer-me unes infusions i beguí molta aigua amb sirop de salvia i suc de llimona. Líquid i més líquid. Me trobava una mica calent. Hi eren les 20.30. Havia de sortir. I vaig sortir. Me cagava de por i de la colitis. Al N3 vaig tindre que baixar pequé me n'anava pel cul. Un seto de l'albereda me va servir de WC discret. Demá lluira però. No m'agrada deixar el paper. Me vaig alegrar. Hi era una mica sòlida. Havia begut molta aigua. “La deshidratació tot i que lleu pot ser causa de confusió mental”, vaig sentir pel matí a la ràdio. Ja sabia que beure era bo per la confusió mental, no sabia, tanmateix la causa. A Pisa ni bebia. He recordat agradablement aquells episodis a la central elèctrica abandonada, - vaig veure com s'hi cremava l'any anterior. Anava a un caixó de cartó per tirar el xorro. M'havia confiat massa amb les patates. Potser com ara. No m'agrada tirar el menjar. Vaig aplegar desfet. Botant però d'alegria. La silueta del N3 pasava a dalt per l'autovia quan jo entrava al tunel, ja a prop de casa.Vaig tornar caminant. L'ultim dels tres actes de El Público havia estat un èxit. El 2 de maig de 1559 va morir Leonardo. Gràcies Federico. Caminaràs sobre espatlles de gegants, me va dir la gitana. Bernal de Bear-Berna, l'ós dominant. Ha estat una setmana intensa. Tot assatjant. Mag Teatre. La incorporació de les máscares. El gest. La col·locació de les máscares. Les máscares me obren un món de posibilitats dramátiques. I molt impactants pel públic ocasional y no especialment del teatre que tinc jo als bars i cafeteries. He sentit els aplaudiments amb en cert entusiasme. Vaig a posar les monedetes en petites columnes de 10€. M'agrada veure-les durant la setmana. Aquestes columnetes. Del meu petit triumf. La columna. Comence la cura de desintoxicació anual del sirop de sàlvia. De pas me lleve la panxota que se m'ha anant fent a base de nocilles, cremes de cacau i mel. ? Increïble. Tampoc he menjat tant. Africa. Glòria. Els he dedicat "Cultura" de V. Andrés Estellés. Primer diumenge de maig. Dia de la mare.

“T'agradáven els ponts, els ponts vells sobre el riu,
els ponts vlls i solemnes, t'agradava asistir
des d'ells a l'espectacle gratuït del crepuscle,
l'Eneida traduida en versos de deu síl·labes,
uns versos cereals, pel canonge Riber,
afamats de domasos, de tàctils vermellors;”

Estic preparant “L'estampeta” pel dissabte proper.

“Et casares de dol, com de dol vares rebre,
al poble, la primera comunió. De dol sempre,
el dol sobre el teu cos en els dies solemnes.
Sempre de dol, les cames llargues d'adolescent
que creixia massa apresa i sense vitamines,”