dilluns, 4 de maig de 2009

La potència didàctica de l'art

La potència didàctica de l'art (Gabrielle Nero).
Tot art és religió (Ernesto Cardenal).
A José Benlliure les condecoracions se les donaren per allò que no va fer més que no per allò que va fer.(Xisco Bernal).
Quan un geni de l'art com ell assoleix determinats cims se l'ha d'afalagar i mantindre el seu ego ben cultivat per desanimar-lo a qualsevol innovació estètico-ètica. Per tindre-lo ben alienat. L'art viu segrestat pel mercat de l'art. Cap artista que tinga un concepte de la llibertat podrá mai assolir determinades cotes. Els poders públics s'encarreguen d'imperdir-lo. Perqué no hi ha més revolucionari ni més perillòs que un artista lliure. Se'ls ha de maniatar, de tancar la boca mitjançant premis,condecoracions, honors, cotització en el mercat de forma que no se'ls ocòrrega fer 'cap tonteria'. Val la pena seguir lliure però. No per res en concret. Només per l'art. Perqué l'art sense llibertat. Els cartells. La publicitat. La decoració. L'arquitectura. És disseny. No és art. L'art és poesia i punt.

1 comentari:

jpolinya ha dit...

De vegades discutesc amb el meu fill, que vol ser escultor.

Per mi, les millors obres d'art han estat fruit d'encàrrecs.

Salut