dimecres, 22 d’abril de 2009

Picasso, Confuci, Benlliure,...les orenetes.

Alma Mahler “le maldecía porque relacionaba la muerte prematura de su hijo común con la paupérrima calidad de su esperma. Tanto había practicado el onanismo Werfel, decia Alma, que el líquido seminal se había degenerado y contaminado.”El Mundo, 19.04.2009, Cultura, p. 47.

Jo vaig aprendre en el despatx de José Benlliure a guanyar medalles amb l'art. Curiós, no vaig aprendre art. Potser per això hauré de visitar el seu estudi. Vaig a aprendre però a guanyar medalles amb l'art. La potència didàctica de l'art me va dir Gabrielle Nero. Comencen les converses al carrer. Ja estan ací les orenetes. També els lladrits dels gossos que estan amb les dones. L'oreneta me va fer una demostració al parc Camales. Que se'n vaja a la merda la Fòrmula 1! això sí que era Fòrmula 1. L'oreneta a una velicitat de vèrtigen mostrant-me les seues habilitats per sortejar els pins. A ras de terra. Un misil. Meravellòs. Mira. Mai en la vida tornaràs a veure expectacle semblant. Veritablement al·lucinant. La Natura me saluda de tant en tant. Jo la cuide amorosament tot els dies. No duren molt. Encara no fa tanta calor. Més endavant m'enteraré de la vida del barri a través de la finestra. Quand xarren algunes coses baixen la veu. Elles també saben escoltar. I obrir i tancar les finestres per veure la irrealitat. Allò que no s'ha de veure. Que hauria de quedar amagat. Cobert per la foscor de la vida. No no intercale les frases fraudulentament. Intercale els pensaments. Les idees per fer un art personal de l'escriptura . Joyce. Les medalles te les donen per això que no fas, més qué no pel que fas. Als artistes. I potser a tothom. Continua la conversa s'han retirat uns portals més enllá. Potser ja tot el xarren ja no el he d'escoltar. L'artista lliure pot fer molt de mal a la cultura. Ara parlen de la banda de Picasso. !S'han de destruir els museus!? cridava Apollinaire. Els deixaven. Un temps després s'havia de destruir tot. Picasso també arreplegá les seus medalletes. Podria haver fet molt de mal si al maig del 68 no s'hagués quedat a casa pintant. Jo li he llevat la z a la dinamització cultural. Tot simplement : dinamitació cultural. Autèntic terrorrisme cultural. Les medalletes pels Benlliure, Picasso, etc. etc. Apollinaire va quedar molt guapo vestit de militar. “Perro ladrador poco mordedor.” No m'interessa Confuci. Jo respecte. O desprecie. Estire el respecte tot el qué puc. De vegades però no aplega. Procure que demá aplegue una mica més. Exercicis d'estirament. La solució compasiva no m'interessa. El despreci és més democràtic. La compasió és estamental. La compassió, la caritat. Demá puc ser jo despreciable. No m'agrada la compassió.Més respecte te fa més gran. La compasió te fa superior. No m'interessa Confuci. És una trampa molt subtil. www.wdl.org Biblioteca Digital Mondial.