Pròpiament no hi és un hivern sinò una tardor en quant a l'aspecte metereològic. Qué dic metereològic! L'aspecte astral. Tardor, hivern, primavera, estiu no són qüestions metereològiques sinò astrals, còsmiques. Cosa de solsticis i equinocis i religions antigues relacionades amb la pedra.
Però jo li pose un hivern per fer-ĺi un petit homenatge a George Sand - Un invierno en Mallorca -, recentment nomenada filla adoptiva de Mallorca i encara però menyspreada no pel que va contar sinò pel fet pur i dur de contar-ho. L'important va ser dir-ho en veu alta. Perquè ací en Mallorca, on tot pot passar enmig de la indiferència general, lo insultant no és el que dius sinò el fet mateix de dir-ho. Perquè el silenci davant la injusticia és medular en una societat de vestigis ancestrals i dominada caciquilment. Aquest vol ser una homentage a la que va gosar parlar. I per això no perd actualitat George Sand ni en els comentaris ni en la ment dels mallorquins perquè hi és sempre present a les prestatgeries, als mostradors de les llibreries. Però sobretot a les ments. D'aquí uns 20 anys ja ni hi será present, perquè el mallorquí deixarà d'existir. Vull dir el mallorquí com prototipus únic. Com pensamengt únic.
Aquest procès pressuposa una pèrdua, certament. La pèrdua d'un seny antic que es desfà i alhora com l'ave Fènix engendra de les seues cendres un seny nou. El procès hi és simultani per la qual cosa no és gens perceptible. Hi ha però qui detecta la pèrdua i no s'adona encara del guany. Un representant d'aquests pot ser Joan Bauzà - Última Hora, 6,10,2011 - quand alaba la societat analfabeta antiga i l'antic seny.
Hi haurá, - d'ací 20 anys però - un mallorquí més equilibrat i armònic mitjana de un mosaïc de mallorquins ben diferents i no pas un mallorquí únic - l'únic, la unicitat sempre ha estat a la base de les majors bestieses als pobles i a la història -. Un mallorquí mosaïc més equilibrat i difícilment manipulable. I una societat que ja dirá pas mai : si no t'agrada doncs, fot el camp. Sinò : que vols dir? Perqué no t'agrada? Conta'm, parla'm explica'm de mi mateix. Tu tens la clau dell meu pany. Un pany que només es pot obrir des de fora.
I aquesta tardor, ara sí, en Mallorca vol fer-li també un homenatge a un racó vora mar, camí de Cala Blava des de l'Arenal de Llucmajor, anomenat Cova Baixa, sacrificat per l'home per tal de bastir, alguns diuen la Catedral de Palma, o potser alguna possessió de les que abunden al terme de Llucmajor, per a mí el mèrit - o el delicte - és el mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada