dilluns, 8 d’abril de 2013

La mentida del Neoclasicisme.

Avui estic especialment content. Des que vaig aplegar a Madrid me va


cridar l'atenció una arquitectura tan imposant i descomunal com buida

i carent de sentit.

Palau Reial, Madrid. (Mostra Neoclàssica).




Ràpidament vaig entendre que això no hi podia ser.

Que aquella arquitectura anomenada neoclàssica tenia un sentit que la

meua mirada artística no hi era capaz de percebre. Potser perquè no hi

era. Potser perquè el sentit artistic no hi era. Val a dir.

Perquè l'art neoclàssic hi era una falsificació artísticament parlant.

Sempre m'ha produït un cert neguit el terme neo. El trobe com la máxima expressió del mal gust en el sentit de Marcial Raysse (1). Com una falsificació.

Me sembla com si una època incapaç de crear qualque cosa pròpia haguès de demanar en

prèstec la creació d'uns altres. El neoplatonisme me produeix urticària.


El remei d'aquesta urticària no es un altre que la investigació.


I la investigació me va portar a descobrir els secrets del Jardí

Mediceo amb el seu famòs Marsilio Ficino. I allí vaig descobrir on

s'estaba gestant la fi del Renaixentisme. Al manco com ho entenia

Leonardo i molts d'altres. Desprès nomès Leonardo - que jo sápiga -

escapà de les xarxes del neoplatonisme - "els Medicis me crearen i els Medicis me destrugueren" - . Miguel Ángel, Rafaello Sanzio hi caigueren. Y desprès molts d'altres i no nomès artistes...(2).



I els que els Medicis no hi perdien el temps. Sabien del perill de

situar a l'individu humà com a raó de ser de tot.Varen intuir molt a

temps el que acabaria desembocant en la Revolució Francesa. I ells proposaren l'aternativa.

El seu Renaixement neoplatònic. Val a dir, falsament platònic.



El més greu hi és que això. Aquesta campaña ideològica que començà

allà pel segle XV aplega fins als nostres dies.


Val a dir perquè la seua raó d'ésser no hi era artística. Aleshores,

però. qual va ser la raó de ser del neoclasicisme?


El descobriment d'Herculano & Isabel de Farnesio.

Una medici com a cervell de l'Operació Neoclasicisme.




Isabel de Farnesio, per xxxx


Eixos profonds canvis estètics i morals, en els gustos y els costums que va posar en marxa el neoclasicisme jo dic que començaren en el poderòs i ben moblat cervell de la filla d'una de les famílies més poderoses de l'Europa d'aleshores : Isabel de Farnesio, una medici.

Els emperadors romans s'hi presentaven com divins - o s'hi convertien en divins al morir -. Els reis posteriorment no hi aspiraven a tant. S'hi conformaben però a ser considerats descendents simplement d'aquells emperadors romans i de tota la seua gloria humana - no pas divina -.

Per tal de construir aquella iconografia va ser necessari un cervell potent - en el sentit mental - i a la vegada poderòs -materialment parlant -.

Potent mentalment per ser capaç de posar en marxa tota una iconografia especialment vinculada a una idea - a la idea del poder absolut imperial - i que siguès atractiva. Una moda.

Poderosa materialment per poder crear el suport material de la idea.

La seua potència mental s'hi va manifestar especialment en saber calcular el potencial expansiu de la moda que s'estaba descobrint en Pompeia i Ercolano. (continuará)

Ensayo completo en Neoclasicismo.doc


Avui, dilluns 8 d'abril - mes amoròs... - . Homenatge a Couso, cercador de la veritat de la guerra.

(1) "El mal gusto es la belleza demasiado deseada" (Marcial Raysse).
(2) El idealismo que inyectó el neoplatonismo en la filosofía de la Contrarreforma podría estar muy bien en el fracaso de la castidad en gran parte del clero católico y sus aficiones pederásticas. Siempre me ha llamado la atención que tantas personas tan cultas y con tan buena formación hayan caído en la trampa de la pederastia. Hoy tengo el convencimiento que es la propia formación eclesiástica recibida la principal responsable del problema.(7.06.2014)