El Público : Lorca i la femeneïtat.

Últims comentaris al caliu de les Fogueres d'Alacant, 21.06.2009

Aquests últims comentaris fan referència a dos punts importants: i.-el concepte de femení, - val a dir la femeneïtat -; i ii.-el caràcter surrealista a l'obra de García Lorca.

i.- El concepte del femení o femeneïtat és fonamental a El Público com hi és comunment acceptat per tots els autors, a través del i.-tractament del tema de l'amor; i ii.-també a través del tema del teatre. Aquest punt será per una altra banda el punt de partida d'una altra qüestió important a El Público com hi és iii.- la connexió entre els dos temes o trames argumentals : la del teatre i la de l'amor.

S'ha de distinguir ben acuradament la diferència entre dona i femeneïtat i home i masculinitat. Al llenguatge col•loquial, - i podríem dir escolar -,entenem ambdòs conceptes com a equivalents. Quan entrem però una mica más en matèria s'adonem fàcilment que la femeneïtat no hi és una exclusiva del gènere femení, - ni tampoc la masculinitat del genere masculí -.

La meua hipòtesi de treball en aquest sentit hi és que Lorca fa girar al voltant d'un eix : la femeneïtat, el desenvolupament de les dues trames : la trama de l'amor i la del teatre.

I una hipòtesi inclosa en l'anterior, - podríem dir situada al seu interior com a les capes de la seba -, la vivència, - la convivència de la femeneïtat i la masculinitat a l'home. I inclosa al seu interior, - al seu cor podríem dir -, com vivència-tragèdia personal per Lorca, l'Adam "que sueña con la fiebra de la arcilla"(1,66) i l'altre "Adán oscuro"(1,66).

Una conclusió pràctica d'aquest estudi, - d'indudable importància i interés per a els importants col•lectius de gays i lesbianes -, sería que la homosexualitat, - val a dir la renuncia a la lluita per aconseguir la satisfacció a l'altre sexe -, hi és el resultat, - a nivell psicoemocional individual; a nivell social hi ha d'altres condicionants socials igualments determinants -, del fracàs d'aquesta convivència entre masculinitat i femeneïtat. I aquesta tragèdia la viu Lorca en primera persona i ningú com ell la presenta públicament de manera tan dramàtica, - tant en el plà emocional com teatral . Indubtablement no estem d'avant un Aragó que demana a Madrid on están els sugerents urinaris públics on gaudir lliurement i plenament la seua sexualitat.

He començat aquest anàlisi de la mà de María Clementa i pense que vaig per bon camí tot i la seua complaença, - tibiesa -, a l'hora de precisar alguns conceptes compromesos, - potser per un intent manifest d'estalviar la polèmica no literària -, i que al meu entrendre requereixen més compromís i radicalidat. Per exemple, i.- les referències a "las convenciones sociales" quan s'hi tracta en realitat de greus prejudicis producte de l'analfabetisme i la intolerància. No crec que María Millan qualifique de convencions socials el racisme o l'etnocentrisme. Tanmateix, així sembla deduir-s'hi de l'ús del concepte de "convenció social" al seu escrit.

Bibliografia:

1.- García Lorca, F., 1930, El Público, presentació de Maria Clemente Millán a Letras Hispánicas- Cátedra, 1998, Madrid.
------