"Al (vint i quatre de) maig de 1941, Juan B. Peset Aleixandre va ser afusellat a Paterna per les tropes de Franco, després d'haver estat sentenciat a mort per un consell de guerra. L'anàlisi del procés mostra amb claredat que no va ser condemnat per la comissió d'un delicte contra persona alguna, sinó per defensar legítimament els principis constitucionals i democràtics."annanoticies.com, 26.10.2006.
No imaginava que el meu viatge cap el Renaixement haguera de passar pel cementiri de València. 2a. secció esquerra. Memòria. Identidat. Anòmia. Principal objectiu del neo feixisme.
Trista memòria? Per a mí més que trista. Més dolor per a mí. Amamantat pels que l'afusellaren. Desde de petit, educat per feixistes i para el feixisme. Pels falangistes. Ara estic al costat teu , Peset. El dolor meu és mes gran. Vergonya. Autoodi. M'aprenien als dotze : a la sèquia recien parits, perquè n'hi han molts de gats a casa. Mira com s'ofeguen. Són molt petits. Set. Vuit. Nou. No sufreixen. Me donen arcades en recordar-ho. Als 55.
Desollat com Marsies, per a mí ha estat però un alliberament.
No desisteixen, tot i saber que tènen la guerra perduda. Els recrema la meua història. Cada dia que passa. Sóc testimoni de la seua animalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada