diumenge, 26 d’octubre de 2008

26, diumenge, octubre de 2008



26, diumenge, octubre de 2008

Per fi comença tot a eixugar-s'hi. A dalt encara hi ha fulles que esperen el fred més intens de la tardor per deixar la vida. Els arbres es quedaran pàlids. Podrem vore paisatges diferents més amples. A la ciutat s'hi nota molt. Els plàtans queden nus, desapareixen i la vista pot anar als llocs més antics que des de la primavera han qeudat amagats pel fulllam, La nauralesa deixa pas cada tardor a l'obra de l'home, al manco ded d'un aspecte visual. La terra comença a aturar-se. Prepara l'hivern. Lla dsconnexió total. Potser jo també hivernaré aquest hivern. Desconectaré. He pasat un any massa conectat. Massa cómode a Binissalem. Me reclamen les galaxies i les follies a fora del camp gravitatori terrestre. Allò que nomes s'hi pot aconseguir enmig de la naturalesa. Posat per la naturalesa en estat salvatge, - que no primitiu -.el sol eixuga les darreres gotes de rosada damunt la tenda. També s'eixugen les llàgrimes de tant records dolorosos. Comencen a aparer les primeres sombre xinesques de fulls i branquetes que l'astre rei m'ofereix amb la calor de les primeres hores del dia. A ña pantalla tridimesional de la meva tenda de camping, que se va calfant conforme surt el sol i em va permetre llevarme la tonelada de roba i fer cómodament una mica de ioga abans de desidjunar. que bellísimes són les darrres fulles a sobre els arbres. Qué gaupo és l'últim que queda.

Senyor Jesucrist perqué has parat el vi bo per al final, quand ja tots estan borrartxos i no saben el que beuen? L'Esglèsia no té la reposta.

La resposta la tenen els borratxos i els que saben filar prim, per tal que el pler aplegue al final. I assaborir el que s'acaba sense enyorança, sense pors,... tant vitalment com els començaments!