dimarts, 28 d’octubre de 2008

Dilluns, 27 d'octubre de 2008.

Dilluns, 27 d'octubre de 2008.

Chao Eva, sono molto rigraciato a Matteo e a lei per la sessione musicale de domenica. Quante cose se podono fare e dire con el tamborino! Solo que eramo pochi. La genti no valora queste cosse.
Iuglio, Michele, Martina, Michele, Xisco, Matteo.
Tambors per expresar. Per expressar penes. Per diluir les penes dintre la música de creació col•lectiva.
Quina bellesa! Qué coses més ximples i quins restulats més grans! El poder de la múisica més primitiva. Jo definiria ara la bellesa com la relació entre recursos i resultats. Però això diuen que es tracta de productivitat. Jo vull que siga bellesa...!
Perqué no crec en la bellesa com a un concepte estètic sinò ètic.
Val a dir com allò que t'en porta al més enllà.
De la vibració més elemental. El tambor. Les mans. L'ànima.
Michele parla amb Xisco a través del tambor. Cada volta tinc més ganes d'expressar-me en italià. La llengua que m'acull en cos. La llengua de Dante que va acollint la meva ànima. On ets Dante? Ets al “Mio Dante de Benigni”? L'any propassat ja estava amb el “Mio Dante”. Jo estava a Florència. I sentia l'enyorança de Dante. Ara el tinc. El mio Dante. Tot i que estic començant : “Paere dinanci me con le ali aperte”” Canto XIX del Paradìs. a bella image que nel dolche frui”.
Tots els nens s'entusiasmen amb un tambor. No i un que s'hi resista a la màgia del tambor.
A l'Espanya ningún president del govern tendria la poca vergonya de manar a l'oposició a “reposar i preparar les pròximes eleccions”. Aquí ho fa Berluschoni : “Per 5 anni comando io”.
Scattare delle fotografie.Vaig despieçant l'acueducte medicee. (Pujar fotos)(27.20.2204)
Mor l'arqueòleg i sacedot Michele Piccirillo, important per la recuperació de l'art bizantí.
Vaig millorant l'italiá i continue amb el sànscrit.