dissabte, 18 d'octubre de 2008.

dissabte, 18 d'octubre de 2008.


Asciano


“Al contrario dell'Albachiara di Vasco Rossi, l'adolescente cin il volto d'angelo di Albakiara, - de Stefano Salvati n. del T. -, non é tímida, (...) sesso, droga, torturee e omicidi.”Il Tirreno, 18 Ottobre 2008, p.27.


Aquesta hi és la notícia mediática mentre prenc el primer cappuccino a la Casa del Popolo de San Giuliano Terme, - a 10 km de Pisa, el més lluny que m'han portat els meus soferts peus fins ara a Itàlia -. I mediática per parida doble perqué s'hi tracta d'un event especialment mediátic : el 'cibo mediátic' amb que Berlusconi alimenta les ments dels seus compatriotes.


El disc dur em presenta algun problema. Apareix plé i no sé de qué. Ja ho adverteixen : no passar l'ordinador pels controls a l'aeroport. Una al·lota amb l'ordinador a la má davant els meus nassos. Jo però 'in albis'. No tinc remei.


Avui no toca dibuix però he de recuperar divendres que vaig racanejar.


Per primer pic descorxe una Chiampi de vi negre. Molt bo. Molt equilibrat. Destila la llarga tradició vinícola toscana.


Algun o alguna a qui contaba les meues peripècies al voltant del món em va dir algun dia, “perqué no escrius les teues aventures quand viatges?”.


Se me trenca el tapó, - la propera vegada que òbriga la botella ha de ser la última -, no puc fer-me un altre glopet i acaronar la gula.


Deliciós el capuccino, amb la pols de la chocolata derramada pel plat i eixa llet montada té un caire erótic inconfusiblement italiá. Important veure com s'hi confecciona, - sobre tot si ho fa una al·lota, en el meu cas, o qualque al·lot privilegiat amb els favors de Medea -.


Classes universitàries a la Piazza degli Miracoli. La universitat vol sortir de les aules. Val a dir, del corporativisme, - de l'endogàmia -, massa tard. Berlusconi se la té preparada : fundacions publico – privades. Escola (endogámicament) pública i la fòbia antiamericana passaran amb la crisi.


Beppe Grillo, còmic napolità posat a subversiu de la mà del seu blog opta a Mediaset. “e domani, magari, - president, n. del T.-, della Repúblicca.”L'Unità, 18.10.2008.


I jo encara no m'he estrenat. Ni mostre les pintures ni recite poesia. Res de res. M'estic aclimatant. He pensat demanar entre el públic un traductor a l'italià. No sé. Ja vorem. Els paperets amb la traducció hi és molt freda.