Dijous, 6 de novembre de 2008.

Dijous, 6 de novembre de 2008.

La gasolina és més cara a l'Itàlia que a d'altres païssos europeus a causa de la ineficiència de la xarxa de distribució, diu A. Catricalà, president de l'Antitrust. Si això diu el presi de l'Antitrust que dirà el del trust? Molt de morro...La indeficiència.
Alguna cosa hem d'anotar avui. Estic com atontat. Ahir vaig poder sortir a pintar a l'aire lliure després de dues setmanes... ploguent tos els dies!! Bo, estem contents. Ningú protesta per tanta aigua perquè aquí no ha fet mal. Tot el contrari “la terra estavano àrida”, m'acava de dir un company de tertùlia. I és cert, quan jo he aplegat la terra estava d'allò més seca. Però treballada, oberta,...sabien els que s'acostava.
Podeu veure els dibuixos. Res més, de moment. Avui més pluja. El temps just per acabar els dos dibuixos. Una mica de ioga al bosc més al·lucinant que pogeu imaginar. Cap a baix correguent que plou. Me relaxa deixar el cervell treballar en la llengua mare. Me descansa de l'italià. Sembla fàcil però sempre és un esforç suplementari la comprensió d'una conversa. Sóc perro. Continue copiant, ”Venus, Cupido i el Sàtir”, 1524, Museu del Louvre. La Venus i el Cupid. Els sàtir que addormenta e spia el deixa a fora...no sé perqué. Sembla tocat per Michelangello. Parlen de la triada : Rafael, Michelangello i Corregio. Hi a distancia però. La morbidessa dels dibuixos mitològics hi és molt valuosa, certament. Podríem dir magistral, al manco per a mi. Però cmparar-lo amb Michelangello me sembla una exageració. Conforme el treballe me baixa proporcionalment el desig de vore la seua expo a Parma.
També he hagut de renunciar al meu plà de netetja corporal. Un mes sense dutxa. Me pica tot. Sarna a gusto...Ahir haguera estat el dia D. Un mes sense un plat de calent. Ni un puré de patates. M'agrada com me miren a l'ARCI d'Asciano. M'han fet la tessera. Wow! M'agraden els carnets de biblioteca i la tessera de l'ARCI. Són els meus DNI. La identificació de l'estat al que jo perteny. Del meu Estat Cultural. Del meu Estat de Revolució Cultural Permanent (ERCP). Sí, ja veig que resulten les sigles. Però hi ha una petita contradicció. Mai será una opció de dominació política. I una Revolució Cultural no pot ser la eina d'un Estat. el Picassa és una eïna online excel·lent tot i que avui m'ha tirat per terra una hora de feïna : atenció quan obris i te pregunta si desitges copiar les fotos. En el supossat que t'hages preocupat d'ordenarles en carpetes, Picassa, passa, i les pose totes juntes. si has tingut la feliç idea de marcar l'opció “esborrar a la carpeta d'origen”, doncs ja ho tens una hora de feïna per terra. Alguna cosa millorarem, sense dubte. No hi ha res com tornar a fer les coses. L
a repetició. Per millorar.
Plan B : Giovanni da Milano i l'eredità di Giotto. Me baixe tot el que puc. Preparació de la visita a l'expo. Gràcies siguen donades a Firenze per perllongar fins el dos de desembre. Doncs, tornem a començar.
Me sap greu però he de gastar el WC de dones. Ja vorem el que passa. De vegades amb la botelleta deixa el WC fet un xarco. I això no pot ser. Tindré que donar l'explicació higiènica. O entrar-hi sense dir res i punt.