dimarts, 4 de novembre de 2008

Dimarts, 4 de novembre de 2008.


Dimarts, 4 de novembre de 2008.

Aquí s'hi fa la celebració de la victòria de la 1a guerra mundial. Una mica d'atraso si que hi ha la veritat. O el Berluschoni vol fer tornar els cervells dels italians cap el passat. Per que s'adonen que algo passa, quan en realitat no passa res. Només s'ajusta el rellotge 90 anys enrere. S'ha de reconèixer que és un mag, - o més exactament un Goebbels -, de la manipulació. Jornades sobre la qualitat de l'ensenyament. alguna cosa s'hi mou : 11,12 i 13 de novembre. Tindrá alguna cosa a vore amb la realitat: tres dies per a parlar d'un problema de 30 milions d'habitants? Sóc escèptic.
Quines fotografies ahi al capvespre al Monte Pisano! Només això me compensa tot. He eixugat les sabates i els calcetins. quan aplegue a la biblio aquest dies de pluja és fantàstic. Un plaer afegit. Entrar a un lloc calent i acollidor, - m'en recorde de la meua estimada Biblio Artesana a Palma -. El capuccino de 0,40€, l'aire calent del lavabo per eixugar el que estiga humid. El personal que respira una no sé qué d'amable. Eixe no sé qué que definia l'art al Renaixement pictòric i al Barroc musical. Jo l'anomene l'estat de gràcia dels que no creiem en Déu. Quines fotos Déu meu! Quina tardor toscana. si fos capaç de pintar-la...Quins colors d'or! L'or dels pobres.
Avui l'hora de sànscrit va en audio. Vorem com sonen les vocals cerebrals. Aquí hi ha molts paquistanesos que xarren l'hindi. Igual me faciliten la cosa, tot i que siga xarrant de temes 'familiars'.
I seguim fotografiant el moviment. Definitivament, els metges no téne a l'Itàlia el poder, - el lobby -, que ténen a l'Espanya : acusació d'omicidio colposo per a l'hospital de la Versilia. Tres neonats morts en 18 dies. A l'Espanya això seria impensable, - ni la desgràcia -. 4 de novembre de 1966: l'alluvione a Firenze. 42 anys desprès s'hi pot tornar a produir la tragèdia “come avvennuto a Cagliari”p.50.
Un nou Plan Marshal seria posible? És urgent. La democràcia italiana és massa vella, per això Berluschoni. Els italians ho saben. No hi ha res millor.