dijous, 13 de novembre de 2008

Dilluns, 10 de novembre de 2008.

Dilluns, 10 de novembre de 2008.

Pietro VS Piero a Grado. Estic feliçment amb el texte de Mª Luisa Ceccarelli Lemut i Stefano Sodi, Nel segno di Pietro, Felici editore. A san Pietro a Grado hi ha molt més que romànic. He descobert una basílica paleocistinana que no cercava. No preguntarme nada (Lorca). He fet una peregrinació que no sabia. Hi era important a l'Edat Mitjana. El tunel del temps. La relativitat. El sentiment que trasllada i universalitza. L'instint humá. He cercat el perdó ignoranment Ignorant. El ioga me buida. E=mc² falta un coeficient emocional per fer humana la fórmula. Einstein ho sabia però no era científic. I morí el secret amb ell. Einstein sabia que la fe – les creences que no són sinò amor -, mouen muntanyes. El podia demostrar amb la seua fòrmula. Però no el podia dir. L'important no hi és el que se sap , - la universitat -, sino el que se pot manifestar, - jo, per exemple –, sense que te tanquen i amb credibilitat i coherència amb els fets. Guasto. L'hagueren tancat al manicomi.
Jo li he tornat a l'altar de san Pere el sacro. Mario Stefanini “il sacrario di s Pieto ha perso il suo carattere sacro per fornire un interesse storico e turistico”. No Sr. Stefanini. La columna de san Pietro no ha perdut el seu caracter sacro. És l'esglèsia la que ha perdut el seu caràcter sacro. Vaig girar la cadira cap a l'oest. Cap la vall dels morts. El misteri d'una basílica martirial sense façana.