dijous, 13 de novembre de 2008

Diumenge, 09 de novembre de 2008.

Diumenge, 09 de novembre de 2008.

“Tu ets Pere i sobre d'aquesta pedra edificaré la meua Esglèsia”.
Normalment m'espere al capvespre per posar-me a escriure. Quan s'hi amaga la llum de l'astre sol. Que ara a l'hivern i amb el canvi de hora són les 17,30h. Mentrestant aprofite la llum per a veure. Per a cercar belleses i dubtes. Avui però encara llueix la llum del sol. I ja estic escribint. No he fet cap curs d'escriptura creativa. per això segurament no me llegeix ningú. si algú hagués llegit el de la individualitat mafiosa o fiorentina segurament m'hageura dit algo. Però no. Ho he de dir tot jo mentre els professsors universitaris fan les clases de fisica a la Piazza dei Miracoli de Pisa. I ho de dir tot jo. Que he trobat la columna on san Pere celebrava el Sopar del Senyor. La columna, si. Una columna. A San Piero A Grado- Pisa.
I ho de dir tot jo. He de dir : recordeu alguna cosa de la individualiat grupal italiana. I recordeu alguna cosa del tema del matriarcat? Doncs poseu-los junts i veureu quina cosa surt.
Surt que el temaq de la individualiat grupal italiana sintonitza amb el tema del matriarcat qué hi és precisament la madonna la que realitza la funció de govern en el grup. Val a dir en el clan. Val a dir en la familia. I que aquesta funció no existeix en la societat espanyola-catalana on sóc naixcut jo. I per això la individualiytat ibèrica no hi és de clan, de família o de grup. Sinò que gràcies a aquesta absència del centre de gravetat que a l'Italia i és la madonna els individus s'associen forman associacions més heterodoxes. Aquest mosaic associatiu, - o millor teixit associatiu -, que componen finalment una societat amb una cohesió molt més estable que no la italiana. El nucli dela qual és el clan familiar o pseudofamiliar, com és el cas del clan mafiòs.
I me trobe amb la columna. M'acoste a entendre quina cosa vol dir la columnma com a “ mesura de Crist”. No l'entenen molts però. Jo ho he preguntat i no responen. I la pedra. I la repetició de la pedra. I la edificació. I les comptes del rosari que passen per les mans de musulmans i catòlics. I ell mar de llascles que s¡hoi troben al nord d'Àfrica i que els hiswtoriadors no saben perqué hi són. La repretició. Aquesta és la clau de la volta. La repetició al l'art musulmá. La repetició als mantras. A les oracions. Una oi altra vegada. Els giròvags sufis.
San Piero a Grado. La columna. La columna a San Baudelio.
Els alemans no ha recosntruït el Campanile que dinamitaren al 1944 en la retirada. tingueren tot el temps per a preparar la demolició d'aqqiest bell campanari i ho aprofitaren. No han aprofitat però el temps que an tingut per reconstruir-lo.
He fet un temps de silenci davant loa columna de san Pere. He girat la cadira tot just al contrari d'esquena a l'altar on avui s'hi fa la celebració. Estem lluny de san Pere. Jo camine però en la bona direcció.
Avui he menjat només pa i vi. Vi amb aigua. No ha estat intencionat però m'ha resultat relevador a posteriori. Rebelador. “No pregunteis nada. Las cosas cuando buscan su senido encuentra su vacio.” (Lorca). No se pot cercar la veritat. Lees eines que tenim a l'abast no són les adients. Només ens pot salvar l'instint. L'instint humà que a hores d'ara hem perdut. L'instint del semi-déus. O resignar-s'hi amb la fe o l'opi.