dissabte, 08 de novembre de 2008.

dissabte, 08 de novembre de 2008.

Torne a llegir sta Croce. Ognisanti. Sta. Maria dei Fiori, a l'escrit sobre Giovanni Milano de Goffredo Siverio. Una estranya emoció se mou a dintre. Parla dels prigioni i del David de Michelangello a l'Acadèmia. Sembla un somni però els tornaré a vore. Se me remouen les entranyes. La tomba de Giulio II. Gràcies Goffredo Silverio.
I Eva continua intentant sortir de la costella d'Adá. Quina cosa voldrà dir això? Pe4r tractar d'entendre-lo anem a pactar dues premises:
1a. Les explicacions mitològiques expliquen fets reals que han quedat però a fòra de la cultura moral vigent : amors prohibits entre pares i filles o mares i fills, entre germans o amors entre d'altres membres de la unitat familiar; relacions prohibides entre persones de diferents estatus;de cara a mantindre un orden social establert; coneixements prohibits per tal de mantindre l'rdre moral existent; etc. etc.
Podem acordar que la mitologia explica aquest fets de manera però aceptable a lamentalitat de l'època?
2a. Molt més fàcil d'acordar sense dubte és el principi goebelià de qué una mentida repetida mil vegades esdevé una veritat.

Doncs bé anem a ajudar Eva a sortir de la costella d'Adà. Perqué, al meu parer, el que explica el mite és el naixement de la feminitat. No exactament d'Eva. M'explique. Des de fa molt de temps pense en feminitat i masculinitat més que en femení i masculí. Pens que hi és més adient pensar en la qualitat que en el subjecte de la qualitat.
I on ens porta aquesta supossició? Tot simplement que la femenitat pura i simplement naixqué en el home. No en la dona. Així de senzill. I disculpeu-me les dones. Com? Perqué? Quand? Això són les qüestions importants que hem de raonar a partir d'ara.
Aquesta suposició, - hipòtesi inicial, en llenguatge més científic -, és prou vàlida per la quantitat de coses que explica. La homosexualitat masculina i femenina. El fet que les persones més cultivades i desenvolupades intelectualment i espiritual tendeixen a compartir inclinacions homosexuals.
És cert que totes aquestes fets s'hi poden explicar en funció de la teoria establerta de que la dona desenvolupa la feminitat i l'home la masculinitat. Però a qué ve la historia de la costella d'Adà.
S'hi pot pensar que és una teoria homocèntrica i començar a tirar els trastos al cap.
No és fàcil però. Qué va ser primer l'ou o la gallina. Continuant amb les supossicions la mitologia explicaria canvis en la estructura social de la feminitat. Val a dir, la deesa, hi era una icona femenina però 'encarnava' , 'cobrejava', representava però la masculinitat. Val a dir els factors que avui en dia adscribim a la masculinitat. Com ara el poder. I tot el que gira al voltant seu. El concepte de matriarcat 'enquista' una greu equivocació si la pensem en els termes de prevalència actual de la dona. La 'madonna'. Val a dir, la dona primitiva 'encarnava' el rol del mascle. No era femenina. Per a dir-lo clar i catalá. Sinò masculina. La reproducció era el motor del desenvolupamnet social durant milers d'anys. I la que reproduïa hi era la dona. La funció social hi era però DE GOVERN que lògicament li correspondia. I aquesta funció de gestió del poder social hi és la clau de la volta : és una funció de masculinitat. I els homens desenvolupàren una cultura més independent de la naturalesa. I d'aquest desenvolupament naixqué la feminitat. Qué l'home va ser primer dona que home? Doncs, ahí apleguem tot seguint el fil d'aquesta argumentació. Menudo lio!! Oi?
En fí no sé si tracte de racionalitzar la meua femeneïtat emergent, - des de fa tant de temps -. Al manco, tracte d'explicar-me que la feminitat en l'home potser més natural, - humanament parlant -, que no la masculinitat.I el mateiz amb la dona.
Així aplegaríem a una teoria de la sexualitat com a producció social, específicament humana que no deixa de tindre el seu atractiu. Inclús un cert atractiu moral. Oi?
Me fa una mica de por el fred. Comença a notar-s'hi a les nits. En quant cobre sac de dormir nou. En Firenze els tinc usats per 18€. Me queden dues nits. Dilluns però vaga de transports. Qui s'en va...?