Dijous, 4 de decembre de 2008.

Un dia desprès de la Diada Internacional dels descapacitats. El pont de Calatrava a Venècia. Di Pino, Guido, 1962, La figurazione della luce nella Divina Commedia, Ed. G. D'Anna, Messina-Firenze, (C.5.572.77 Biblioteca Nazionale Centrale-Firenze). Un texte per a veure la Divina Comedia. Per a veure els artistes del Renaixement. Per a veure Giotto, Cimabue, Ducio. Per a veure els que no poden veure. Perquè els aspectes visuals de la Divina Comedia son les pintures del Renaixement. I no sols això. També del gòtic, - més exactament del tardo gòtic o gòtic internacional -. Perquè tot a la Divina Comedia apareix, - paere -, als ulls de Dante.
Per fi he menjat un bon plat de monjetes. A l'ARCI m'han calfat molt amablement els pots. Téne molta paciència amb mi. He fet un bon recès aq mig dia. Avui està obert fins les 22,00h a l'Oblate i me n'aprofitaré. Ja tinc els textes del Camposanto Monumental de Pisa. El catàleg de Il Tiziano: l'ultimo atto, el tinc a la Biblioteca de Belles Arts de Pisa. Me sabia greu molestar més i me menjat les monjetes fredes. Vaig centrant la qüestió florentina. Vaig coneixent de primera mà un història increiblement convulsa. Convulsa fins ara : suicidi de Giorgio assessor municipal de Napoles. Qué desagraïda és Itàlia amb els italians. Com sacrifica els millors fills. Com fa patir a la majoria de la gent. És dura l'Itàlia. I els italians ho saben. Saben que malviuen. Que els maltracten. Qué vamos a hacer si los italianos son unos cabrones! Paraules textuals d'un responsable d'un institut Leonardo da Vinci d'Espanya. Obviament no vaig a dir el nom. Me cridà l'atenció la ximpleria de l'afirmació. Demostra poc interés per saber quina és realment la problemàtica dels italians. Quasi puc dir que jo m'he interessat i tinc millors definicions i solucions del problema. I així ho he comentat més d'una vegada. Itàlia necessita un Estat nou i amb una distribució nova del poder molt més descentralitzat. Itàlia necessita una mena de transició a l'espanyola. El problema d'Itàlia no és un problema dels italians. És un problema d'edat. De l'edat però de la seua democràcia. Del seu Estat. Itàlia és un país apasionant i apasionats són els italians. Ho fan tot amb un vitalisme increïble. Però l'edat i els problemes del seu Estat s'ho menja tot. Giorgio, fill predilect de Nàpols, descansa en pau.