dijous, 15 de gener de 2009

dissabte, 10.01.2009.


He cobrat. Per fi puc fer quantitat de coses que tenia pendents. coses petites que fan però comfortable la vida. La bicicleta. L'aïllament de la porta del corral, - quina nit la d'ahir! -. El baix de la porta : entra una corrent d'aire gelat que el vull per l'estiu, ara no. els gossos continuen lladrant sempre hi ha algú. Quina paciència la del veïnat! Quin morro la dels amos dels gossos. A les 6h. A les 7h del matí ja els tens guau guau, guau, guau. I les merdes pel carrer. Som molts i viuen cok si estigueren a soles. Un gall anuncia l'alba. I comencen els gossos. La furgoneta arranca a les 5,45h del matí. És necessari. Un home s'en va a treballar per que jo puga continuant fent poesia. Son molts i vivin massa junts. Me deixen viure al marge. M'agrada molt la soletat. I sóc molt sociable. A molts les agrada la soledat. Diuen que és necessària per crear. Per concentrar-se. Jo crec que és necessària tot simplement per pensar. Més encara, per tindre la ment oberta. Per això que diuen llibertat de pensament. Jo crec que els antics s'expandien i fugien lluny per conservar la llibertat de pensament. El pensament, que s'hi degrada amb la masificació. Walt Whitman ho sabia. A les universitats diuen que cercàven noves terres. O que, com les abelles, se separaven les dinasties. Jo crec que cercàven instintivament l'espai just. Fugien del pensament únic. De la creença monoteïsta. La moral única. Mai m'acabt de convèncer l'explicació de la necessitat de concentrar-se. Hi ha algo més. Alguna cosa més que me permet pensar el que estic pensant ara. Quan més junts més militars, podríem dir. Quan més junts menys llibertat de pensament. S'ha d'estudiar Marx. El materialisme dialèctic. Som allò que fem. L'arrel semántica semítica de cultura, - kilt -, significa circular, moure's per l'espai, viajar. Jo me sent social. També socialista. I m'agrada la distància. L'espai just. La soletat. No per a crear, ni per concentrar-me sinò per a viure. Done les gràcies als que s'han d'alçar a les 5,00h. Els dec la meua soletat. El meu pà. Desperte amb el motor de la furgoneta i me dol. No sent ja el gust dels llençols. Calent. Tranquil. M'alçaria també. El desitge que arranque el motor ,- molt fred -, que no arranca. Bona sort. Si no me dorm, comence a pensar. O me masturbe.
Rien, Rien de rien, je ne regrette, rien. Car ma vie, car mes joies...I Rod Steward cedeix els drets a l'UNICEF per evitar la demanda de plagi. I l'UNICEF accepta i Georgie BenJor, - el nou nom que s'hagué de canviar perqué Philips, - l'antiga casa discográfica -, li fotia cada llançament amb una edició de les cançons que tenia editades en el seu poder -, és el creador. Abans Georgie Ben. Visca Georgie Benjor! Visca Xisco Jo! Visca Edith Piaf! Els drets d'autor. Tinc més temps. Puje més tard els blogs. Els puc repassar una més acuradament.

1 comentari:

Aaoiue ha dit...

Xisco: un plaer la teva visita que enllaço pel blog al meu.
Fins aviat, fins sempre.