Avui he comprés amb detall la realitat de l'Albergo Populare. Fioretta Mazzei. Mare de déu senyor!
La conmemoració de la Fioretta no aplegá a l'Albergo. La democràcia il·lustrada.
Fa un mes a aquestes hores aplegaba a l'aeroport de Manises. A la surtida en Pisa me registraren l'equipatge acuradament. Avui he pogut hilvanar tots els cabos sueltos. Un moment d'especial lucidesa. També he comprés el procés que s'hi desenvolupá als messos de sortir del seminari, - allà pel 1967. Perqué si jo resultava maricó...el meu germá no podia ingressar en el seminari.Una regla fonamental per poder ingressar a l'Ordre és que la família puga continuar la seua descendència al menys amb un fill varó, - i no homosexual, clar - ; m'imagine la cara del meu pare : m'han tornat un fill maricó! I s'en anava a fer la mar tota l'operació d'intercanvi. Mare de déu senyor! Quines històries. Tindrá alguna cosa a veure amb la Venus d'Urbino de Tiziano? Me recorre un calfred per l'esquena. Abuelo, - perqué sabeu, l'he nomenat abuelo meu al Tiziano -, no me fotes. He d'escriure un guió amb aquesta història, - sense donar noms propis ni col·lectius clar -, m'estime el meu pellejo...no m'agradaria acabar com aquell a sota d'un pont a Londres. Sóc respectuós amb el Monstre...Elemental, no sóc san Jordi. Oi? L'aranya negra. De l'història de l'Albergo Populare ha passat un mes; de la del seminari 42 anys, Déu n'hi do! M'ho de disculpar,, ja vegeu : sóc una mica lent. Les coses senzilles , - us assegure -, me resulten més fàcils d'entendre! Les altres són històries per a tota una vida. El meu pare no tenia ganes de viure. La meua història com reproductor no ha acabat. Encara s'han de comprendre més coses. L'últim embaraç per eixemple, a les portes de la separació. A la fí tindre'm el puzzle. Tot i que m'agrada aquesta visió boirosa, surrealista del meu passat. Que s'hi va recomposant amb el temps lentament. “(...) i lentament et bese.” Vicent Andrés Estellés. Se m'ocorreix que jo vaig sentir aquell embaraç com un problema monumental i no entenia el seu rebuig a avortar. De moment se m'ocorreix que l'embaraç no hi va ser cosa meua...des del principi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada