divendres, 13 de febrer de 2009

dimarts, 11.02.2009.

M'estic vengant de la música. He començat a treballar l'oli seriosament. Quasi com el fan a Belles Arts. Sens presses, però per enllestir un bon semestre. Fent meditació desinteressada, com diu Alcover que s'ha de fer l'art. S'hi pot fer l'art de tantíssimes maneres...! La contemplació desinteressada de la realitat és una manera de veure la realitat molt mallorquina. Als artistes tot es passió. No cassa massa bé l'activitat artística amb el desinterès. El desinterés tot fregant la indiferència és la manera mallorquina de veure la realitat, les coses, les persones. Alguns la confondeixen amb una característica culta de respectuosa distancia. alguna cosa així com el vive y deja vivir. Però no. El mallorquí sent i pensa vive y deja morir...(puc assegurar que no ho llegit en cap dels nombrossos llibres que parlen i malparlen dels mallorquins. ni tan sols a Un hivern a Mallorca.) Jo sé més del mallorquins que tots aquests autors. Inclús que la xxxx. I no és xafarderia, ni fanfarroneria, ni pendanteria. És... l'amor. Perqué jo estime els mallorquins, - malgrat ells -. I comprenc d'ells molt més que qualsevol altre. La indiferència també és molt anglesa. Quina culpa ténen d'haver estat depositats en lloc tan inòspit. Mireu però els mallorquins a fora de Mallorca. Veureu com l'or brilla amb tot el seu autèntic esplendor. Aquesta setmana veuré La Vida es Sueño. I a Segismundo. Ara continue contemplant els meravellosos efectes de l'oli. La seua morbidesa. Tot i que Michelangelo dèia que res com l'affreschi. La realització pausada. Rectificada mil vegades. Matitzada. L'oli. L'Efecte Eluana s'ha cobrat les primeres víctimes a Burjassot. El monstre s'hi reprodueix perillosament.