dilluns, 9 de febrer de 2009

dimarts, 20.1.2009 i ss.


Ets un sol Carol. Així comença aquest vers, diria en paraules de l'Estellés. Un sol de mitjanit car al teu món no hi ha foscor a la nit, - només una lleu penombra -, dic ara amb paruales pròpies que surten com llavor antiga que olora la humitat i cerca oh sol, els teus rajos. Si no fora una relació profesional diria que s'alegra de veure'm.

dimecres, 21.01.2009.
Se m'ha atragantat la Dànae. Quina bellesa. Quin escorç. Me cagoen la puta madre! He tingut que deixar-la i dedicar-me a copiar models de Penthouse de l'any del catapum en escorços pareguts. Ara m'acoste una mica. Demá vorem.

dijous, 22.01.2009.

Tercer dia amb la Dánae. Tizià me vol mostrar alguna cosa que no sóc capaç de captar. Els colors. La Dánae del Prado. No se pot dibuixar. És un efecte de color i tonalitats. Una expressió i un angle d'escorç increïble. Porte tres dies dibuixant-la. No és posible. Tizià i el color, - on no és necessari el dibuix -. O potser la mirada. Me dius : 'mira, mira així, mira des d'ací la meua Dánae. Mira-la tot just des d'ací. Només des d'ací la veus com jo te l'ofereix. Quin escorç el de la cara!