Avui no surt. avui me quede amb els meus poetes. A casa. Fa molt de vent. Ha mort una dona a BCN d'un golp de vent. Jo vaig conèixer la crueltat humana arran de la mort del meu fill. I puc atestiguar que a la Jefatura de Policia hi ha autèntiques bèsties. No persones. No les havia trobat fins aleshores. A la Model de BCN vaig estrenyer la má d'assassins, - Jornades de sociologia al 198? -. Hi havia més caliu. Jo les hi he trobat. No podia imaginar que espècie humana amb tanta crueltat He comprés millor l'holocaust nazi. Les guerres. La mort. Però ho és. I a la policia s'hi cria aquesta espècie de bèstia. L'ambient? i la degradació humana amb la que han de bregar tots els dies? L'efecte d'Estocolm? Jo l'he trobada. No me l'han contat. I ara a aplegat el moment de dir-ho. Francesc Bayarri conta la història de Vjekoslav Luburic, Editorial Montesinos. Tot al seu temps. Jo marque el ritme de la meua composició. I cree la història. Tranquils, tot al seu temps. Paco Roca guanya el premi amb un còmic sobre l'Alzheimer. Jo continue dibuixant porno. S'ha d'aprendre a passar fam. Avui me quede amb els poetes. Amb el jo meu poeta. A ser poeta. A deixar-lo estar a casa meua. A la nit. Aleixandrins amb ales, escuma de turmells...amor, em dic campana, em dic llit i finestra. (Vicent Andrés. Estellés). Un guardia civil mor a Lugo xafat per un arbre. Antonio continuará en la pressó o en el manicomi. Són les sis del dissabte. La hora única. Al la cornisa cantábrica el vent ha estat de valent. No diuen molt per no alarmar. I hauran més desgràcies. Han volat teulats. Hi ha gent reallotjada. Canta un gall d'algun veí. He de preguntar lo del so. Se sent molt fluixet aquest Asus EEEPC mallorquí. Després diuen que no s'avisa : la deformació de la comunicació : si no se repeteix en majuscules i cridant ningú fa cas. Tots hem esdevingut una mica durs d'oït. Pasado mañana necesitaremos oir a tiros y todos lo saben.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada