diumenge, 18.01.2009.

Avui m'he tirat enfora el Romance Sonámbulo. No dic que ho estrenat, com he dit al Bar, clar. Dic que ho he vomitat. Diria inclús que ho cagat. Perqué ha surtit de mi descompost. Perquè ho tenia a dintre massa temps. Me he quedat parat als primers versos al trobar determinats ulls. M'havia passat ja amb una cara d'una bellesa a la que els pobres ulls meus no estan acostumats. M'he menjat algun vers i he seguit. Jacqueline, mon amour (V. Andrés Estellés), algunes monedes te dònen més que doblers. Vesprada de diumenge. Solitària. Ideal per passetjar tranquil pels carrers del centre. A algun comerç se te remouen les tripes : el que s'ha de fer per vendre. Simplement la dona queda com una puta que folla per una suculenta compra. No dic el nom. Respecte el Monstre. Repeteix, no sóc san Jordi. Tot i això ja he sentit les seues garres. No, no vullc. La samba diu que seré tu amante hasta que yo quiera. El Ministeri de Igualtat no entra. Jo tampoc. S'hi nota la crisi. Molts tanquen. Dissabte s'ho porta tot. Dissabte massa. De bojeria. Quantíssima gent per tot arreu! Alguns com que me conèixen. No sé. Potser. Trobe actitus inesperables en un primera trobada. També és normal. Porte temps eixint al carrer. He de ser conegut. El que no sé és com sóc conegut. Un somriure que no havia vist fins ara me reconforta. Com pot ser d'increïble un somriure! El prejudici arrela sempre en més facilitat. La crítica interesada s'estén amb més facilitat. Som humans. La llibertat té un preu que s'ha de pagar cada dia. Cada hora. Cada minut. Cada decisió. Als 58, immensament jove agafa la seua veu i s'en va pel món a contar les alegries i la tristesa dels poetes. Eixe és Xisco. Atrás queda un curset de glossador que no va poder ser. No s'hi pot aplegar a l'ànima de Mallorca i obtindre un certificat. No s'hi pot esperar gran comunicació a l'illa del silenci. És típic el segon dia. Sempre hi ha overbooking. De vegades passa el primer dia, quan han funcionat els mòbils. La info no circula. Circula el segon dia amb overbooking. A la illa qualsevol info és molt més poder i s'ha de pagar. Ningú diu res. La illa del silenci. La paraula és or. No hi conversa. Pot delatar info no desitjada. Imaginat un romancer com jo a Mallorca. Un romancer que entra a trapo. Doncs, això.