Avui també amb els poetes. Amb el jo meu poeta. Avui fa una nit bestial per sortir i torturar els plàcids tertulians de les terrasses a la plaça del Negret. Però me quede amb mi. amb ells. Necessite saboretjar Don Gil de las Calzas Verdes. La inspiració de Lorca. El gran Tirso de Molina. Grácies Pilar Martínez.
Oh Oh.
I want to stay with summer
You can go and take
your twentys duffle with
the stars and stripes
and thongs strung with indians beats
I want to stay with the Indians.(Musa McKim).
Avui estic amb Don Gil de las Calzas Verdes (el gran Tirso de Molina).
Ya soy hombre, ya mujer,
ya don Gil, ya doña Elvira.
Mas si amo, ¿qué no seré? (2, 425).
García Lorca hagué de llegir necessàriament aquests versos :
DOÑA INÉS
¿Uno de unas calzas verdes?
DOÑA JUANA
Y tan verdes como él,
que es abril de la hermosura,
y del donaire Aranjuez.(2,380)
abans del “Verde que te quiero verde” de Romance Sonámbulo. I segurament captá perfectament, - molt més millor que nosaltres el sentit de “tan verdes como él” -. García Lorca i Tirso de Molina. I ara o entre els dos. També me posaré entre García Lorca i Salvador Dalí al 1931 pe veure quina cosa hi ha al bell mig de "La persistencia de la memoria" i "Así que pasen cinco años".
What is the purpose, I wonder, of all this restlessness? I sometimes seem to myself to wander around the world merely accumulating material for future nostalgias. (Vikram Seth, 1983, From Heaven Lake: Travels Through Sinkiang and Tibet, p. 35)
Sóc dolent. Molt dolent recitant. Quina vergonya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada