He conegut una gent estranya. Plena de dificultats e incongruències. La qual cosa me dona que pensar. No crec que vaja descobrir gran cosa continuant el joc. Tampoc m'han dont motius de moment per denunciar res. Crec però que si continuen a casa meua me'ls donaran. Primer ja se sap : tracten de guanyar-se la confiança. Potser podria saber saber com s'hi fan aquestes coses en directe. De clavar-se en una casa al·legant dificultats econòmiques insuperables i després clavar-te-la. No me vaig a arriesgar però.
La contradicó hi és ben palesa. Jo he passat per ahi i no he parat de donar la llanda als serveis socials fins que me han resolt el problema tot i que siga en part. A aquesta petita família de mare i fill no la veig amb aquesta angúnia. Ni la visita agobiada als serveis socials. No sé si m'equivoque però vaig a terminar amb la solidaritat. Demá els pose en mans dels serveis socials i punt. No m'equivoque. Sempre a punt per a rebre. Discapacitats socials. Col·laboració imposible. Pasotisme total. Antisocials per resumir. Aquesta nit m'arriesgue. Demás ja no. Vorem que passa. No estic dispossat a arriesgar dues vegades. Aquesta nit me pot sortir malament i tindre problemes. M'arriesgue. Vull posar el meu granet de sorra per la pau d'aquesta gent. Si els pose directament en el carrer com m'aconsella el sentit comú estaria alimentant l'odi per la societat que aquests essers desequilibrats i ferits ténen.I cerquen alimentar per justificar actituts cada vegada més radicals.No m'equivocat. L'anunci de la visita als serveis socials té un efecte automàtic.O potser s'han adonat que a casa meua no hi ha res que rascar. No hi ha TV?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada