Oda a Kandinsky.
Kandinsky ha trobat el camí cap els pintors rupestres del paleolític.(1)
1934-1944, l'època de la gran síntesi (Nina Kandinsky).
Va trencar el motle cartesiá amb una explosió nuclear d'imaginació.
Jo el trobaré. No puc agafar el seu camí. És una qüestió personal. Vital.
Tots els camins condueixen al geomètric lineal.
A l'animal ferit d'humanitat. Que s'acomiada del paradís.
Un record. Una lluita. Una esperança.
També és legítim divagar sense rumb.
Kandinsky no sabia. Com Cristòbal Colom.
La pintura sense objecte no existeix.
L'art pour l'art.
Potser com Hegel, necesssites un Marx que et posse els peus en terra.(2)
M'agradaria ser jo.
(1)«Cubists and of Kandinsky, these two names may be taken to represent the modern expression of the "symbolist" tradition.» Sadler ha trovat el camí però no aplega fins al final : la pintura rupestre.
(2)”As Kandinsky says: «the relationships in art are not necessarily ones of outward form, but are founded on inner sympathy of meaning.» Sometimes, perhaps frequently, a similarity of outward form will appear. But in tracing spiritual relationship only inner meaning must be taken into account.” Ahí te quedes sense bruixola, amoret meu.
(3) Franck Elgar s'hi acosta atribuint-li estètiques azteques, inques, egipcíaques.(1,24). Le Targat no ho enté i el qualifica d'estètica floklorista.
(xisco,25.02.2009)
Bibliografia:
1.- Le Targat, François, 1986, Kandinsky, Ed. Polígrafa, BCN.
2.- Kandinsky, W., Concerning the spiritual in art, translated by Michael T. Sadler, “www.mnstate.edu/gracyk/courses/phil%20of%20art/”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada