diumenge,01.03.2006.

M'encanta despertar-me a mitja nit. Estar amb mí mateix a les hores mintimes de dia. Vull dir de la nit. Sentir-me el cos peressòs. Esirar-me- Acaronarr-me tranquilament. Pensar sense presses. An aquest oasis de silenci i soletat difícilment perceptible durant el dia. s'ha aturat la m'aquina. S'ha aturat la pruducció. Sureix el pensa,ment. El sentiment que queda matxacat entre les rodes dentades del rellotge de la Plaça de l'Ajuntament. El motor de l'avió s'i fa més perceptible. No importa. No molesta una màquina que fa volar. A mí no. els veïns de "quatro vientos" no estaran d'acord. M'encanta adonar-me que m'interessa més la vida. Que la vida no es sueño! Quin luxe! Gaudir d'aquests moments màgics- La majoria dels cossos reposen. Restauren les ferides del dia, del treball i de l'amor. Alguns jeuran abraçats encara, Am un lleu regalim de felicitat estancat als llavis. I el sexe repossat. Relaxat. Jo no treballe ni aig l'amor prou a sovint. Qui non labora non fa l'amore! Tanmateix me puc quedar enamorat d'un somriure que he provocat jo agafant suaument una bufanda que descendia massa des de la bellesa del teu coll fins al terra brut de l'aturada del metro. I dir-te "t'ha caigut un vidre de les ulleres, fes atenció no el perdes" I parlar de la creativitat i de l'art. I voler llevar la conversa fins als sentiments, fins a l'amor. Abans de que hi arribe la màquina i s'ens duga els dos de nou a l'anonimat. Al baile e los malditos. Parlem de la incomunicació, De la comunicació, Jo parle dels místics. Ella mira una mica estranyada. Jo escric saps- Semre des de l'aninimat però. Ningú podrá mai identificar cap situació ni cap persona.Té un somriure que m'agradaria tindre ara al meu costat. Jo crec que m'he despertat a les quatre de la matinada per pensar en ella. Algun record, Algun somni ha sacsejat la placidesa del somni per recordar-me que hi han moments que compensen tota una vida. Que hi han somriures que compensen tota la soletat. Que et poden canviar la vida. Ella ha abaixat una aturada abans que jo. No l'he mirada quan la màquina se m'en duia del seus ulls. Del seu somriure. Tanmateix he sentit que ella girava el cap cercant algun ser amable dintre de la màquina. Com si.... O tal vegada m'ha despertat el lleu contacte dels teus pits a la meua esquena quan miraves les fotos d'aquest diumenge a la platja. Mare meua com treballen els somnis! Com desitja el desig!