Una altra nit d'èxit, poesiadiament parlant. Amb tres actuacions. Cada mirada es diferent. A un escenari de 2000 espectadors no hi ha una sola mirada. Li deia ahir a un ells que m'agradaria tant tornar a veure, - no eren de mora però ho podien ser -. Jo tin moltes mirades a cada poema. I cada mirada me predisposa a dir les coses de una manera diferent. Algunes... ?me deixen en blanc! Cada mirada és un món y jo tinc la sort i la desgràcia de veure-lo. De captar la profunditat d'una mirada, L'ensonyació, La il·lusió, L'amor.
Al cementeri m'hi vaig trobar amb una “encerrona” de Amparo la presi de Memòria Històrica del PV. La veritat no pensava que me mereixia aquest honor però la lluita per la llibertat porta aquestes sorpreses. “Tu eres el follonero del Memorial”. Li vaig donar la mà. “Hola Amparo, sóc Xisco Bernal” . De seguida va traure les ungles ben afilades. Entre insults i amenaces. “Estas mal de la chaveta?” “No te pases que te puede pasar algo malo”. Entraren al cementiri.”Por aquí no vengas, lárgate!” Me gritava el gos guardiá de la colla. Per suposat no vaig fer ningun cas. A l'interior però me vaig sentir intimidat. És una sensació subjetiva certament. A l'ambient hi havia un aire estrany que me va fer por. Últimament estic una mica descentrat a causa d'alteracions del son, - tinc consulta a Salut Mental -. Tinc accesos d'ansietat, hipertensió, irritabilitat, etc. etc. Certament estic mal de la chaveta comparat amb tota el “seny” de convivència amb la corrupció i l'amiguisme que respiren institucions i associacions polítiques. I considere aquesta bogeria no vull dir divina però quasi. Bogeria que me fa sentir especialment be recitant Arbolé arbolé de Federico García Lorca davant l'escenari preparat per als “miracles” del predicador san Vicent Ferrer a la plaça del Carme. Que no només predicava a favor de Jesucrist sinò en contra de poetes i trovadors. A ell especialment he dedicat la recitació d'aquesta vesprada de miracles al Cap i Casal.
“La niña del bello rostro
seguia cogiendo aceituna
con el brazo gris del viento
ciñendola la cintura.
Arbolé, arbolé
seco y verdé.”
Mentres tant a Moscú continuent restaurant anualment la mòmia de Lenin.
He vist la primavera al rostre d'Empar. Uns bells colors que es difícil de trobar al rostres, - de cemento armado -, dels polítics. M'agrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada