dimecres, 23 de maig de 2012

Leonardo més enllà de la masculinitat.


Maria i Anna, (detall) Leonardo da Vinci,
National Gallery, London.
 I així podríem nomenar aquesta expo que ens porta al darrer Leonardo - també a la Gioconda del Prado -. I que jo anomene: Leonardo més enllà de la masculinitat tot just a causa de la Maria i la Anna del bocet de la National Gallery i que observeu a continuació. He d'estudiar perquè Freud aplega a la mateixa conclusió (1). La segona part de la nota és molt més fàcil d'explicar : tota restauració está sotmesa a una tensió terrible. I quant més important és l'obra més tensió proporcionalment. S'hi pot concloure per resumir que una restauració perfecta, - quasi diria bona - és imposible. Deixem a part la 'chapusa' d'Altamira : en algun  temps sembla que alguns construiren la Torre de Babel per tal d'aplegar als cels. Hi és un consol.
El Museu és per naturalesa un mausoleu de l'obra de l'art. Tot al museu està mort. Per conservar l'obra d'art la primera precaució hi seria rescatarla del museu i tornar-la al seu lloc d'origen (2).


 
 
Notes:

(1) La Virgen, el niño Jesús y Santa Ana, el cuadro de Leonardo da Vinci que según diagnosticó el doctor Freud certificaba la homosexualidad del genio renacentista, ha abierto una crisis inédita en el museo del Louvre. (El País). Sense anar molt lluny en teories, jo, com artista, tot simnplement mire la imatge i dic "Leonardo més enllà de la masculinitat" perquè a la pintura hi una mirada de complicitat de mare a filla que excloeix el component masculí de la reproducció humana. Anant una mica més enllà : "aquest no hi és el fruit d'home i dona, sinò teu i meu." Hi ha qualque cosa més que amor filial. Anna está diguent : "Tú i jo". Potser aquesta siga la confirmació leonardesca del desitg dels sevillans del segle XVII : la Immaculada Concepció - Bartolomé Estaban Murillo - quina relació pot tindre "una immaculada concepció" amb l'homosexualitat? Jo crec que el camí hi està ben traçat. Santander, 23.05.2012, un dia abans de trobar-me amb l'obra al Louvre.

(2) "Hacia 1651 los franciscanos de Sevilla encargan a Murillo una Inmaculada para situarla en el arco triunfal de su iglesia. Cuando el artista presentó su trabajo a los monjes, éstos no encontraron a su gusto la obra ya que la hallaron tosca y poco acabada, negándose a aceptarla. Murillo solicitó permiso para colocar el lienzo en su lugar correspondiente y una vez situado en el arco triunfal de la iglesia fue de absoluto agrado para sus clientes. La tradición dice que Murillo en ese momento se negó a separarse de la Inmaculada a menos que le pagaran el doble de lo estipulado, aumento que fue admitido por los monjes sin oposición." (http://www.artehistoria.jcyl.es/genios/cuadros/10597.htm)